Hi ha escassetat de caques

Cert: que una botiga de bromes s'hagi quedat sense caques pot ser pres com una cosa anecdòtica, una d'aquelles coses que simplement passen, però qui sap, potser té algun significat. Articles de Festa fa 35 anys que funciona al número 9 del carrer de Villarroel i en tot aquest temps no havia passat mai res semblant, quedar-se sense caques, que és el mateix que en un forn no hagi magdalenes, o una verduleria sense carxofes; comercialment parlant, un petit drama. Una insòlita allau de compradors ha deixat la botiga desproveïda en el lapse d'una setmana, sense res per oferir en aquesta rúbrica llevat d'una caca en presentació de caixa, una caca de regal, la qual cosa, com tot comprador d'aquests articles sap, només és un succedani, una bifurcació retòrica de la cosa plana despullada i simple, la que es ven en una bosseta, la barata, la primitiva, la de sempre. Va ser un llarg cap de setmana. Va venir gent a buscar aquest clàssic i se'n va haver d'anar amb el cap cot i les mans buides.

Rosa Verdaguer està a càrrec de la botiga, i per tal de confirmar la singularitat del fenomen li pregunta a la seva mare: «¿Tu recordes haver venut tantes caques en tan poc temps, en la teva època?», i la dona, una senyora d'edat venerable, respon que no, amb un gest contundent, que confirma la categoria de l'esdeveniment. ¿Caques a l'abril? En el perfil comercial d'aquest article està escrit que el gruix de les vendes té lloc en temporada nadalenca, «i després molt poc», diu la Rosa; en realitat, fa molt temps que les caques van renunciar a tenir un lloc al podi de les bromes més venudes, el tron car d'aquest món a part on les bombes fètides, els glaçons de gel amb mosca i les pòlvores d'esternudar imposen des de fa anys la seva llei. En canvi, si hi hagués una competició al millor nom comercial, les caques serien imbatibles: al catàleg que la responsable de la botiga consulta per fer una llista fidedigna de totes les versions del producte, els excrements de broma apareixen ordenats segons les següents categories: Primavera Petita, Primavera Llarga, Gran Primavera, Primavera Seca i Diarrea. «Normalment en demano una caixa de 12 i en torno a demanar quan s'acaben, però triguen, triguen a acabar-se». És un exercici imaginar la botiguera encarregant al majorista «una caixa de 12 primaveres llargues», i pensar que del que està parlant és d'una dotzena de caques de plàstic.

Digueu-me Moustache

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

«La veritat és que no ho entenc, no sé a què es deu», diu la Rosa, incapaç d'explicar el puntual i sobtat augment de les vendes. «No em vaig fixar en els compradors, una, recordo, era una mare que enviava el seu fill de colònies, però cap més». És tan residual el volum de botigues del ram a la ciutat -Articles de Festa, Magicus, Carnaval, Party Festa, Welcome, probablement alguna més- que no és cap disbarat fantasiejar amb la possibilitat d'una escassetat general. ¿I si no hi ha caques a la ciutat? ¿I si s'han d'anar a comprar a França? Un desproveïment d'aquesta mena tindria un poder demolidor, pel remot abast i significats que se'n desprendrien. No seria una escassetat noble, ni tan sols seriosa, com les d'aliments o de vacunes, que són coses importants, les coses que si falten causen penúria, que donen importància a la mancança, però seria una escassetat insòlita, sens dubte, la primera escassetat de caques de la història, i un notable argument a favor del renom internacional de la ciutat. Entendre les raons per les quals una civilització pot arribar a aquest punt és començar a veure aquesta civilització des d'una altra perspectiva. A més: en un lloc on els pastors fan les seves necessitats als pessebres, això forçosament tindria un significat. Ens podria ensenyar alguna csoa sobre nosaltres mateixos.

Per desgràcia, només Articles de Festa passa per aquest mal moment. «Ara mateix en tinc dues, una de tova i una de dura, tres si comptem un esprai que les fa a mida». L'esprai va amb olor incorporada, explica Moustache, que és com insisteix que li diguin el dependent de Magicus. Hi ha excrements en totes les seves presentacions a la resta de botigues, així que per puntual i fugaç mai serà possible desentranyar el misteri del local de Villarroel. «Aquell abril del 2015, ¿te'n recordes?», li dirà la botiguera a la seva mare d'aquí uns anys, recordant l'extravagant fenomen. Les caques per un moment es van enfilar al podi, i van fer pensar que la broma càndida encara té un lloc al món.