Les oblidades botigues d'electrònica reneixen gràcies al fenomen 'maker'

Les poques botigues d'electrònica de tota la vida que encara queden a Barcelona han despertat de la decadència gràcies al boom de la informàtica feta a casa, la impressió en 3D i el creixent fenomen dels makers, moviment que propugna construir-se les coses un mateix amb noves tecnologies i connexió a in­ternet.

Són les botigues digitals del ciberbricolatge, en què cada apassionat de l'electrònica troba la seva petita peça, i que en altres ciutats europees, a excepció de Berlín, ja s'han extingit. Als seus calaixos guarden díodes, brides, transistors, plaques de processadors, sensors i entrades USB. Material del segle XXI amb l'esperit de venda de les merceries de mitjans del XX.

CONSELLERS 

Establiments com Onda Radio, Diotronic, Metro Electrónica, Charles i Matfesa (abans Nufesa) han sobreviscut als problemes de la crisi industrial i han aconseguit tenir cua fins a fora del local i competir fins i tot amb les més barates webs xineses de components, gràcies a la seva rapidesa més gran i al tradicional servei del petit comerç, que permet resoldre dubtes que no sempre aclareixen els vídeos de Youtube -el gran guru del ciberbricolatge domèstic- o els fòrums. «Aquest tipus de negocis han desaparegut a gairebé tot el món. Barcelona és un paradís per als makers estrangers. Organitzen rutes per conèixer aquestes botigues i el Servei Estació, d'Aragó», assegura Xavier Pi, enginyer, maker i assessor de l'àrea d'innovació de l'Ajuntament de Bar­celona.

«Si hi ha un problema amb una placa o un sensor, el canviem, no has d'esperar a enviar-lo a la Xina i que torni la peça nova, però el que més atrau els clients és veure el producte de prop, palpar-lo», coincideixen a declarar els propietaris de botigues. Un altre punt que ha jugat a favor d'aquests comerços tradicionals és la política de duanes, que fa que en ocasions sigui més car tornar un producte que comprar-lo, o que obligui a declarar el que no es va inspeccionar el primer dia.

Cada dia són més els que s'animen a construir els seus propis dispositius electrònics a partir de models que troben a internet o per pura experimentació, amb components assequibles i tutorials a la xarxa. «És la quarta revolució industrial, després de la màquina de vapor, el motor elèctric i el microprocessador. Ara es tracta de sistemes electrònics que són controlats a través d'internet», assenyala Pi.

Per construir invents com testos musicals, una impressora 3D a mida o una bossa de llum inflable, les botigues d'electrònica han omplert els seus prestatges d'objectes impensats fins ara, com plaques de microprocessadors Arduino (creades per ensenyar informàtica a adolescents i convertides en nous microordinadors que controlen un circuit) o Rasperry Pi (més potent que l'anterior), sensors, connectors Blue­tooth o mòduls wi-fi. Tecnologia que pot estar en un mòbil o en un circuit d'impressora i que es connecta a casa.

QÜESTIÓ DE MIDA 

Notícies relacionades

La Sagrada Família de Barcelona convidarà el Papa Lleó XIV pel centenari de Gaudí al juny de 2026

Barcelona compra un altre bloc de pisos a l'Eixample per tanteig i retracte

Josep Antoni Serra treballa a Onda Radio des del 1976. «Hi vaig entrar amb 16 anys, quan estàvem especialitzats en vàlvules de ràdio. Ara el més primordial és el que està relacionat amb ardunins». Per ell, un gran canvi de la tecnologia és la mida. «Tot és més petit». Atén els clients a l'estil antic: «Hi dediques temps i moltes vendes no pugen de 20 cèntims».

L'enginyer Albert Faus i els seus fills són els propietaris de Diotronic. «Gràcies a les vendes relacionades amb Arduino i Rasperry Pi anem augmentant els ingressos des del setembre del 2013. El 2012 va ser duríssim» reconeix Faus, ja jubilat. La botiga, al carrer Muntaner, té 32.000 referències. Musta Boughravsi és un dels encarregats: «El tema dels makers és un moviment mundial, però el més insòlit són botigues com la nostra».