Manuel Martínez: «Només em queda veure la llar d¿avis de Sant Martí»

Manuel Martínez Martínez (Barcelo-na, 1941) s'ha passat 42 anys al capdavant de l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, que ell mateix va cofundar. El diagnòstic d'un càncer amb metàstasi, el càncer que també pateix la seva dona, i molts anys al capdavant de la lluitadora entitat l'han fet renunciar al càrrec després de rebre un sorprenent homenatge dels seus veïns i del mateix alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

-Una placa única.

-Aquest homenatge, el novembre de l'any passat, durant les festes de Sant Martí, és el que més m'ha emocionat. Ara tinc una placa a la plaça dels Porxos. ¡I això que a ningú li posen una placa en un carrer o plaça fins cinc anys després de la seva mort! A mi m'han fet l'homenatge en vida (riu).

-Un líder veïnal molt condecorat.

-Tinc  la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Ciutat,  la Medalla al Mèrit Civil dels Mossos, de la Guàrdia Urbana... Perquè amb les nostres mobilitzacions vam portar el metro al barri i vam impedir que la Policia Nacional construís les seves vivendes a la plaça dels Porxos. I vam fer que s'obrís un mercat, un ambulatori, un parc, una parada de tramvia  i un centre  cívic amb el nom de Sant Martí. I que tothom a la ciutat conegui aquest barri. Fins i tot vam crear la rambla de Guipúscoa, l'única rambla que no va del mar a la muntanya. ¿Sabia que Jordi Pujol va dir en la inauguració de l'estació de metro de Sant Martí que hauria de dir-se Sant Martínez?

-¿L'ha decebut Pujol?

-Sí, molt. El considerava una persona honesta. Mai vaig veure res de sospitós en ell. I encara menys que fos corrupte. Jo crec que la responsable ha sigut la família. Però si ho ha fet, que ho pagui.

-La corrupció que no cessa.

-Perquè la política no té filtres per controlar els partits, ni els seus comptes.  Abans els polítics no declaraven el seu patrimoni i ho han de fer. Quan els treballadors pateixen tantes retallades, que tota aquesta gent s'hagi enriquit amb la corrupció no té nom. Però l'aparició de Podem obliga els partits tradicionals a canviar.

-¿Mai l'han temptat amb la idea d'entrar en política?

-Uns quantes vegades. M'ho han ofert tots els partits i em garantien que sortiria elegit. Però he volgut que predominés la lluita veïnal per sobre de tot.  En les nostres assemblees no hi havia sigles de partits. No els donàvem cap protagonisme. I això que quan Montilla, Maragall i Clos venien al barri es posaven al costat de Martínez. I no ho dic per menysprear-los. Jo he procurat tenir les idees clares. Tenir valentia, constància i intel·ligència. Sense les tres coses no hauríem arribat on som.

-Però l'ajuntament el va declarar persona no grata.

-Això va ser quan Narcís Serra era alcalde. Ens vam mobilitzar durant nous mesos per impedir que la Policia Nacional edifiqués a la plaça dels Porxos, la més gran de Barcelona, on han posat la meva placa. Va ser el 1982, l'any següent del 23-F. L'ajuntament tenia por de la policia. I jo vaig gravar Miquel Abad quan m'ho va reconèixer i vaig amenaçar de divulgar la conversa als  veïns. I Serra em va declarar no grat. Durant dos dies no vaig poder entrar a l'ajuntament. Hi anava la meva dona.

Notícies relacionades

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

-¿Què li queda per fer?

-Cuidar la meva dona malalta i també cuidar-me jo.  Tots dos tenim càncer. I escriure les meves memòries. També  em queda una cosa per aconseguir:  la primera llar d'avis de Sant Martí. Ho vaig recordar a l'alcalde Trias el novembre passat quan va descobrir la meva placa. Em va dir  que hi treballen. És l'única cosa que em queda per veure.