Els enterraments per beneficència creixen el 50% en un any a BCN

La mort és inassumible, econòmicament, en aquelles famílies en què no entra cap ingrés periòdic perquè tots els seus membres són a l'atur. El sepeli menys costós, el que no anirà acompanyat de flors, esqueles, música ni cap muntatge artificiós, i en què el taüt, de fusta de pi senzill, o fins i tot de vímet, es dipositarà en un nínxol de paret d'accés incòmode -els baixos són més cars- té un cost mínim de 3.000 euros a Barcelona, un preu extrapolable a altres capitals espanyoles. Aquesta quantitat, fàcilment superada, o doblada, davant el detall afegit més inadvertit, explica per si mateixa perquè no deixen d'augmentar els enterraments pel procediment de beneficència municipal, una via que, no obstant, exigeix acreditar de forma rigorosa les inqüestionables penúries per les quals travessa la família. Els sepelis en què els familiars no paguen res perquè l'ajuntament assumeix la despesa completa de l'acte funerari van pujar el 50% el 2014 a Barcelona, segons la regidoria de Medi Ambient, que s'ocupa dels cementiris.

Exactament, van ser 308, davant els 212 del 2013 o els 218 del 2010. Per accedir a la condició d'enterrament de beneficència, els familiars de la persona morta han hagut de certificar davant l'àrea de Serveis Socials que, de cap manera, podrien fer-se càrrec de l'enterrament. «La simple voluntat de no assumir el sepeli d'un familiar no és un motiu suficient perquè l'ajuntament se'n faci càrrec -puntualitza una portaveu municipal-. Si els parents es desentenen de l'enterrament, però tenen una certa disponibilitat econòmica, poden ser objecte de sanció».

Encara que manté una clara tendència a l'alça, la xifra de sepelis per beneficència es manté en uns marges raonables gràcies al perfil social i cultural de la generació de més edat que protagonitza bona part de les actuals morts, considera Joan Puigdollers, regidor responsable de cementiris a l'Ajuntament de Barcelona. «Moltes de les persones que moren ara pertanyen a la generació que es va pagar un assegurança funerària durant tota la vida -assegura Puigdollers-. Bastants d'ells pertanyen a famílies que en aquests moments no podrien pagar el cost d'un enterrament». «Si no es donessin aquestes circumstàncies -afegeix-, les xifres d'enterraments per beneficència serien en aquests moments molt superiors».

FORMIGÓ I ANONIMAT / Quan l'ajuntament es fa càrrec d'un sepeli -una acció que al municipi li costa uns 700 euros- l'acte funerari deixa d'estar controlat per la família del difunt. En aquests casos, el taüt es diposita als nínxols més alts del cementiri, a la quarta o cinquena planta, on el contacte amb el vent i el sol accelera la consumició i dessecació del cadàver. A aquests nínxols  només s'hi pot accedir recorrent a una escala. Cap làpida de marbre amb el nom i la foto del difunt, la data de la mort, una creu si era catòlic i un suport on eventualment algú dipositarà unes flors. L'espai del taüt enterrat per beneficència queda segellat amb formigó i serà anònim. Un cop hagin passat entre dos i cinc anys, l'ajuntament buidarà el nínxol i deixarà les restes sense nom en una ossera comuna.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

En el cas que la família no pugui acreditar una situació pròxima a la indigència, perquè disposa d'algun ingrés, haurà d'optar pel sepeli més barat. En aquest cas, es prescindirà de la corona de flors -que serien 200 euros més-, la música -287 més- i, és clar, l'esquela en algun diari, el cost de la qual oscil·la entre els 1.500 i els 700 euros. Obrir el nínxol familiar per netejar-lo i acollir-hi el nou taüt costarà 345 euros. Si s'hagués d'enterrar en una tomba a ras de terra, l'obertura suposaria abonar entre 800 i 2.000 euros, segons la categoria. I la suma es dispara si es tracta de condicionar un panteó o una cripta. «Un sepeli de nivell mitjà o alt costa uns 22.000 euros», va resumir un portaveu de Serveis Funeraris.

La incineració multiplica tots aquests preus. És per això que els enterraments per la via de la beneficència mai s'executen en els forns crematoris que abunden a Barcelona.