Identificada una proteïna clau per frenar la metàstasi del càncer d’endometri: la troballa obre la porta a noves teràpies

La investigació, publicada a la revista anglesa 'Cell Death & Disease' del grup Nature. Aquest tipus de molècula, citocina, és a dir, relacionada amb la comunicació cel·lular, s’ha identificat com un actor clau en el creixement del tumor, la seva capacitat d’invasió i una resistència més gran als tractaments. Els científics defensen que un coneixement més gran d’aquest mecanisme pot contribuir a crear estratègies més eficients per acabar amb la malaltia.

Aquesta substància, CXCL 16, és segregada per les cèl·lules canceroses (secretoma) i té un paper vital en l’agressivitat del càncer, ja que agilitza la mobilitat del tumor per l’organisme de la pacient fent migrar aquestes cèl·lules nocives, segons ha comprovat l’estudi. Els científics relacionen aquest comportament de la molècula amb altres casos estudiats, com el càncer de mama o de pròstata.

Els genomes, vitals en el diagnòstic

Si bé és cert que el càncer d’endometri sol presentar un bon pronòstic quan es detecta en fases inicials, hi ha subgrups de pacients que acaben desenvolupant formes més agressives i amb una pitjor evolució. "La comprensió de les bases genètiques i moleculars que expliquen aquesta heterogeneïtat és essencial per al desenvolupament de teràpies més eficients i personalitzades", destaca la investigadora i professora de la UdL, Núria Eritja.

En l’estudi, es valora positivament la incorporació de la caracterització genòmica, que identifica gens, estructura, funció i variacions que pot patir l’ADN d’un organisme o teixit, com a factor de creixement de la predicció primerenca reeixida del risc d’estratificació de l’EC. Tanmateix, també recull que, malgrat els avenços, les recomanacions terapèutiques es mantenen com a "indefinides" per a més del 50% de nous casos diagnòstics de càncer endometrial.

Tallar les ales a la metàstasi

Els investigadors de la UdL han treballat amb models de ratolins i mostres de teixit humà per poder identificar aquest mecanisme molecular de cèl·lules afectades per la pèrdua d’un gen anomenat ARID1A, la debilitació o absència del qual està present en un terç de tots els càncers endometrials. En els casos lleus, la freqüència de mutació d’ARID1A és del 46,7%, mentre que en els casos greus de la patologia, la freqüència de mutació és d’un 60%.

En aquest treball, es demostra que la deficiència del gen ARID1A incrementa notablement la secreció de la molècula CXCL16, protagonista de l’expansió del tumor. Mitjançant les anàlisis amb ratolins, la UdL ha comprovat que amb la inhibició de la proteïna CXCR6 de la molècula CXCL16, el receptor interromp les interaccions patogèniques, la migració de les cèl·lules canceroses i redueix la càrrega metastàtica.

Una estratègia poc explorada

Notícies relacionades

Prrx1, així és el gen que determina si les cèl·lules de càncer de mama formen metàstasi o romanen "adormides"

El 20% dels diagnòstics de càncer de mama són en realitat lesions precanceroses: «Es tracta innecessàriament un nombre molt alt de dones»

La primera autora de l’article, Cristina Megino Luque, que actualment treballa al Tisch Cancer Institute de Nova York, explica la importància d’aquest descobriment: "Això suggereix una possible nova estratègia terapèutica per a pacients amb formes més agressives o avançades de la malaltia".

La gran conclusió d’aquest estudi és la necessitat d’orientar la investigació científica sobre l’endometriosi cap a la proteïna CXCL16 pel seu pes en el desenvolupament de la patologia, que fins ara havia estat poc explorat. Desxifrar les alteracions d’aquest secretoma és vital per avançar en un tractament contra el càncer endometrial que millori "l’eficiència en el bloqueig" de la molècula CXCL16 i, per tant, contra la malaltia.