Barcelona descobreix l'antic dipòsit d'aigües del Rei Martí

el 1999 es va inaugurar la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra a l'antic Dipòsit de les Aigües, construït el 1874 per Josep Fontseré, al costat de l'edifici Jaume I del Campus de la Ciutadella amb el qual es comunica per un túnel subterrani. A l'altra punta de Barcelona, al barri de Sarrià-Sant Gervasi, el 2001 es va descobrir el lloc exacte on s'ocultava un altre vell dipòsit d'aigües, el del Rei Martí, la mina del qual està datada a principis del segle XIX. Després  de la seva rehabilitació arquitectònica, ara afronta amb un pressupost total d'1,7 milions d'euros les obres per transformar-se en un equipament cultural.

El recinte obrirà les portes al públic a principis del 2016 també com a parc públic per la centenària pineda que hi ha a la seva superfície, a la falda de Collserola, entre els carrers de Jaume Càncer, número 32, i Bellesguard, 14, per sobre de la plaça de la Bonanova.

MARTÍ I, L'HUMÀ / El dipòsit d'aigües del Rei Martí és un espai soterrat d'una bellesa commovedora, que es troba al costat de la Torre Bellesguard, edifici amb silueta de castell, el més incògnit d'Antoni Gaudí, edificat entre el 1900 i el 1909 sobre les ruïnes de l'última fortalesa en la qual va viure, entre el 1408 i el 1410, el monarca Martí I, l'Humà, rei de la Corona d'Aragó i últim representant del Casal de Barcelona.

Per aquest motiu el dipòsit d'aigües, una misteriosa sala hipòstila, amb arcs i 30 pilars, es va anomenar del Rei Martí, tot i que canviarà de nom, «segurament pel d'una dona», segons va avançar ahir Joan Puigdollers, regidor de Sarrià-Sant Gervasi. «El març del 2015 començaran les obres per adequar l'espai com a equipament cultural», va informar Puigdollers. Jaume Ciurana, regidor de Cultura de l'ajuntament, té una especial estima a aquest recinte del qual va tenir notícia quan va ser president del consell municipal de Sarrià-Sant Gervasi.

ACTES SINGULARS / «La idea és que es mantingui igual, aquest és el seu atractiu. Per això el destinarem a usos culturals que no alterin l'entorn, com concerts, recitals de la Setmana de Poesia i trobades de BCN Negre», va assenyalar Ciurana, que està pendent de l'informe d'un estudi acústic, fonamental per ampliar els registres d'activitats, «sempre singulars».

Ciurana explica que als arxius municipals hi quedava constància de l'existència del dipòsit excavat, que en els seus 585 metres quadrats havia arribat a emmagatzemar 3.167 metres cúbics d'aigua, però que «se n'havia perdut la memòria». L'estudi historicoarquitectònic del recinte indica que al segle XIX el terreny on hi ha el dipòsit formava part de la casa Càncer, però que anteriorment s'havia denominat els Domenys i després Mas Bofí, Tararacs i Tamarit.

Notícies relacionades

Cal Trabal, l’últim reducte agrícola

Més de 113.000 persones disfruten la Nit dels Museus a Barcelona

La família Vives, descendents de l'advocat Jaume Càncer, que dóna nom al carrer, va catalogar el terreny a finals del segle XIX com una ruïna al costat d'un cementiri. En aquesta escriptura es fa referència a la mina d'aigua, ja en desús. «L'origen del dipòsit es troba en la concessió realitzada a favor de Jacint Roig, entre el 1802 i el 1803», detalla l'informe de l'ajuntament.

El 1807, Joan Josep Portell i de Càncer, l'hereu de la finca, es va veure obligat a vendre-la a Joaquim de Roca per salvar els seus deutes. De Roca va cedir la propietat a Raimon Vives, que va acabar venent el terreny a Salvador Homs el 1876, que va escripturar el dipòsit. «Tot i que la data exacta en què es va deixar d'utilitzar és una incògnita», reconeixen Ciurana i Puigdollers. Actualment és una àrea qualificada com a zona verda, propietat de l'ajuntament, que urbanitzarà l'entorn.