El Museu del Disseny, una icona per exhibir 2.071 icones de BCN

La Impala de Montesa, la moto vermella més emblemà-tica de Barcelona; Cobi, la mascota de trets cubistes que Mariscal va crear per als Jocs de Barcelona-92; les portades negres i grogues de La Cua de Palla, col·lecció de novel·la policíaca que va dirigir Manuel de Pedrolo entre el 1963 i el 1969; la capsa de supositoris Espasmo Sulmetin; el cartell de la pel·lí-cula Pascual Duarte, creat per José María Cruz Novillo; ceràmiques de Pablo Picasso i de Joan Miró; el cendrer Copenhaguen, d'André Ricard, que tant agrada a Pedro Almodóvar treure a les seves pel·lícules; la làmpara que Santiago Roqueta va dissenyar el 1969 per a la desapareguda sala Zeleste. Tots aquests objectes formen part de la memòria sentimental de la ciutat i de les 2.071 peces que a partir del 14 de desembre s'exhibiran al Museu del Disseny, que en el primer mes de vida dedicarà jornades de portes obertes a mostrar les seves quatre mostres permanents.

«Hi ha objectes de l'exposició Del món al museu que formen part de la nostra vida. Hem crescut amb ells, però la selecció segueix un esperit crític que destaca els que el transcurs del temps ha fet més forts», argumenta Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny, que s'inaugurarà un dia abans d'obrir al públic amb la presència de molts autors que veuran per primera vegada els seus dissenys exposats en vitrines d'un edifici, un gegant de 25.000 metres quadrats, pensat per acollir, a més a més del museu, la biblioteca Josep Benet i les oficines del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i del Barcelona Centre de Disseny. Tot plegat cohabita amb les col·leccions procedents dels museus de les Arts Decoratives, de Ceràmica, del Tèxtil i d'Indumentària i del Gabinet de les Arts Gràfiques.

El Disseny Hub és obra de l'estudi arquitectònic MBM que lidera Oriol Bohigas, i del qual era soci fundador David Mackay, mort fa un mes. El vestíbul funciona com una rotonda coberta que enllaça el pas de vianants de la plaça de les Glòries al carrer d'Àvila, de manera que el barri del Clot s'uneix amb el Poblenou. «Quan Bohigas va ser regidor de Cultura (1991-1994) va tenir la idea de fusionar els diferents museus monogràfics d'arts de l'objecte», recorda Vélez.

La construcció del nou immoble, el tancament de les antigues seus de cada museu, el trasllat de 17.250 peces, la restauració de 1.810 objectes, la catalogació del fons de col·leccions a la sala de reserves amb 1.561 metres quadrats destinats a magatzem no té precedents a Barcelona. «Ha sigut una operació titànica. El museu reuneix més de 70.000 objectes procedents de donacions particulars. És un gran patrimoni de la ciutat», assegura Vélez.

DONACIONS / Les peces més significatives d'aquestes donacions es distribueixen en quatre exposicions autònomes. «Es poden visitar individualment, a més és recomanable perquè cadascuna aporta moltes lectures», assenyala la directora, que és comissària de tres d'elles. «També tenim algun buit. El que més ens falten són peces modernistes, ja que les més importants són propietat d'altres museus», lamenta.

Notícies relacionades

Els 2 ponts festius a Barcelona abans de l'estiu i un superpont per a qui es pugui agafar dies

Els 2 ponts festius a Mataró abans de l’estiu i un superpont per a qui pugui agafar-se dies

La primera planta acull Del món al museu, mostra dedicada al disseny de producte des del 1930 fins a l'actualitat. En la segona s'hi troba Extraordinàries, col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor, del segle III al XX. «Retornem a la ciutat uns tresors que tenen l'origen en una exhibició d'antiguitats que es va fer a l'Exposició Universal del 1929», informa Vélez. A les prestatgeries, hi destaquen les col·leccions de cristall català del segle XVI i la de ceràmica de la Reial Fàbrica d'Alcora.

La tercera planta acull El cos vestit (1550-2015). Arriba al 2015 perquè s'ha triat un abric de Josep Abril de la col·lecció de l'any que ve. «Il·lustra com el vestit ha modificat les formes del cos al llarg de la història», explica la comissària Teresa Bastardes. I el quart pis està dedicat al disseny gràfic amb la mostra D'ofici a professió.