Les noves cocteleries escombren els bars musicals a Barcelona

El ritual anglosaxó del còctel, exportat per la moda i les tendències internacionals, ha topat feliçment a Barcelona amb un autèntic planter de bartenders entregats a aquesta tendència, i també amb un canvi d'hàbits evident entre els consumidors d'oci i restauració motivada per la crisi. Com a conseqüència d'aquest mix de circumstàncies, degudament mesclades i agitades, la cocteleria s'expandeix i arrela per la ciutat, no només escombrant del mapa la figura del bar musical o pub de les anteriors dècades, sinó també colant-se entre l'oferta de molts nous restaurants, on afloren espectaculars barres que multipliquen el negoci.

En la competitiva franja de la primera copa nocturna, hi ha un abans i un després de la crisi. La recessió ha fet que les vuit sortides de mitjana mensual dels noctàmbuls hagin passat a ser dues, assenyalen a la patronal Fecalon. I afegeixen que «els nous models de relació (xarxes socials), l'atur juvenil, el botellon» i altres elements han ferit de mort desenes de bars de primera hora, on abans l'alcohol corria amb alegria i l'objectiu era conèixer gent entre brindis i deixar-se veure. Amb la disminució del públic nocturn juvenil, aquesta franja horària ha estat rellevada a nivell empresarial per les cocteleries. La seva estètica és atractiva però a més a més les seves premisses -beguda de qualitat i la parafernàlia de la mixologia- atrauen públic que es troba a la trentena (i també d'unes quantes dècades més), amb més poder adquisitiu.

El director de l'acadèmia de cocteleria amb seu al carrer de Sepúlveda Drinksmotion, Diego Arnold, corrobora després de gairebé una dècada de pedagogia l'auge que viu el sector. Fora de casa, «ara es beu menys però de més qualitat -segons estudis de mercat la venda d'alcohol de marques Premium ha crescut entre un 14% i un 25%- perquè ja no és un mitjà per emborratxar-se sinó un plaer i disfrutar d'una experiència». I en aquesta hi participen «tots els sentits», com també els rituals i creativitat dels autors de les barreges. La formació acadèmica (de 20 a 40 hores segons el nivell) conviu amb l'ensenyament més tradicional, de mestre a deixeble, darrere de treballades barres.

Extingits molts pubs, totes les aventures empresarials amb horari limitat a les tres de la matinada s'abanderen com a cocteleries. L'oferta no havia estat mai tan àmplia a la ciutat, on conviuen els grans temples més arrelats (Dry Martini, Ideal, Boadas, Gimlet, Tirsa

-a l'Hospitalet-, Torre Rosa, Caribbean...) amb infinitat d'opcions més recents. L'oferta és àmplia de Ciutat Vella a Sarrià-Sant Gervasi i pels quatre costats, amb qualitat i per a tots els gustos: Boca Chica, Mutis, Negroni, La Martinera, Milano, Cooler, Mary Boone... i una infinitat. Però a aquestes cal afegir-hi l'allau de propostes al si d'hotels com Mandarin Oriental, Ohla!, W, Juan Carlos I, Melià Sky, Majestic, Palace, Claris... i amb grans firmes darrere del got de barreges.

MÉS I MÉS / Els últims a sumar-se a la tendència són els restaurants, siguin més o menys formals. L'exemple més recent el dibuixa l'elitista Yubari (Diagonal, 339), on l'alta gastronomia japonesa es conjuga amb la cocteleria al seu Kio Bar o triple àrea de còctels, a càrrec de l'expert Gegam Kazarian: dels de benvinguda en una barra al costat de l'entrada dominada per la mixologia orgànica; als còctels gastronòmics per casar amb el sushi (amb yuzu, fruita de la passió, lemongrass i gingebre); fins a l'anomenat Kiokata o espectacle on el bartender treballa mà a mà amb el pastisser per rubricar les postres. Sense comptar els tragos que allarguen les vetllades.

Notícies relacionades

Trobades 39 tombes de l’antic cementiri jueu de Montjuïc

Collboni té en estudi 21 dels 30 interiors d’illa que va prometre

Perquè aquest és just un dels objectius d'afegir barres al negoci. L'estada es prolonga i amb aquesta el consum, i al client li agrada evitar massa desplaçaments. La coalició gastronomicococtelera creix sense treva: Doble (als baixos d'Eggs), El 68, Pepito, Ajoblanco, El Nacional, Ikibana, Elephant, Oaxaca, Niño Viejo, The Market, Juanita LaLá, Toto,  Semon 9...

La gran pregunta és si hi ha boques per a un riu de sabor com aquest. Un dels principals especialistes del país, Javier de las Muelas, opina que vivim «una part de moda, i una altra de gent que veu l'oportunitat d'enfilar-se al negoci». I vaticina que el temps farà una purga que descavalcarà els menys professionals, perquè al final «compta la qualitat». No obstant, la competència no ha castigat els de sempre. El seu Dry Martini (l'únic bar espanyol que ha entrat aquest any a la llista dels 50 millors del món segons la revista International Drinks i que repeteix anualment) beu d'aquest cabal o fenomen popular, encara que sense perdre de vista que al final el que es ven a preu fet són els gintònics.