Una carretera fotogràfica

«El que realment m'interessava era viatjar i fotografiar el món. I això vaig fer». En efecte, Albert Padrol va fer això i algunes coses més, com traduir llibres, donar classes i cofundar Altaïr, segell de prestigi indiscutible en el món viatger que va adoptar el nom d'una estrella i ha engendrat una revista, una llibreria i una editorial. I ara, també, ensenyar en una exposició una part petita però representativa del seu arxiu fotogràfic, acumulat durant anys de trotar per tot el món. La mostra, titulada Carretera oberta, es pot visitar a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) fins al desembre.

Les imatges abracen unes quantes dècades, més de 40 anys amb la càmera penjada al coll. Un llarg itinerari personal i professional comprimit en 64 llampecs fotogràfics que, segons explica Padrol, «s'organitzen segons situacions, atmosferes o temes per formar un diari gràfic, no cronològic, de molts anys de fotografia».

Notícies relacionades

Trobades 39 tombes de l’antic cementiri jueu de Montjuïc

Collboni té en estudi 21 dels 30 interiors d’illa que va prometre

LLAMPECS / A la sala Ramon Alabern de l'IEFC hi conviuen un monestir birmà amb els baixos fons mexicans, les neus del Kilimanjaro amb l'skyline de Hong Kong, un abarrotat tren de l'Índia amb un meandre de l'illa de Flores, una vetllada afganesa de l'era presoviètica amb les vicunyes de l'altiplà, el desert de Ladakh amb els llums de Kyoto. Totes elles imatges «lligades a emocions i vivències», admet l'autor.

Les fotografies més velles, explica Padrol, reprodueixen uns temps en els quals alguns països retratats no tenien televisió, ni plàstics, ni tan sols coca-cola. Aquell era un món molt poc retratat, capaç de sorprendre. «Ara els novicis d'un monestir perdut a Laos es connecten regularment a internet», explica. Les imatges més recents, de tot just un any enrere, reflecteixen un món ultraglobalitzat. «Però no per això menys estimulant visualment», sentencia Padrol.