Les cases de Ramon Casas

A l'entrada del carrer, una humil placa amb un missatge curiós: «El 10 de novembre de 1912, els terrenys d'aquesta illa de cases van passar a ser propietat del pintor Ramon Casas i Carbó i de les seves germanes Montserrat i Elisa. Els veïns volem agrair-los la construcció de les nostres cases unifamiliars. Barcelona, 10 de novembre del 2012». La celebració del particular centenari

-es commemora la cessió dels terrenys al famós artista i les seves germanes- té la seva raó de ser. «Buscava una excusa per donar a conèixer el passat del barri. Tot el que s'havia recollit durant mesos d'investigació. Revaloritzar la història de les nostres cases perquè l'ajuntament s'adoni que ha de protegir-les», explica el professor de música Jordi Sánchez, que sap explicar de memòria amb passió i tota mena de detalls tot el que ha passat al petit veïnat en l'últim segle.

El que ha investigat Sánchez, que amb la seva tenaç lluita ha arrencat al consistori un compromís d'estudiar la protecció de l'illa de cases, es va exposar en una mostra itinerant que va recórrer diferents equipaments públics de Nou Barris. «L'origen de tot és a la masia de Can Garrigó, amb uns terrenys que comprenien tota aquesta zona. El 21 de març de 1902 aquesta illa va ser segregada i venuda a Elisa Carbó Ferrer, mare del pintor Ramon Casas», detalla Sánchez.

Després de la mort de Carbó, els terrenys van ser heretats pels seus tres fills. «Al mateix testament també els deixava el monestir de Sant Benet de Bages», afegeix apassionat el mestre que, amb molta vista, va convidar la regidora del districte, Irma Rognoni, a l'acte en què es va descobrir la placa, el novembre del 2012. «Un cop destapada la placa, i ella molt contenta amb la història, li vaig preguntar: '¿Si és tan interessant, per què ens vols tirar a terra les cases?'», segueix l'historiador aficionat. Òbviament, va agafar la regidora fora de joc. Desconeixia l'afectació i es va comprometre a treballar per solucionar el problema, cosa que, dos anys més tard, se suposa que segueix.

Inicialment, la família Casas va aprofitar els terrenys, en aquells moments els camps que envoltaven Can Garrigó, com a terreny de cultiu, fins que el 7 de març de 1928 -tot documentat pels papers que Sánchez ha anat recollint amb afecte- el fill d'Elisa, la germana gran del pintor modernista, va demanar a l'ajuntament el permís de construcció de les primeres quatre cases al carrer d'Escòcia. L'edificació de tota l'illa s'havia de fer en diverses fases, però l'any 1932, coincidint amb la mort de l'artista, les obres es van aturar en la quarta fase. A partir d'aquell moment els solars pendents d'edificar es van anar venent, fins al 1958, quan està registrada l'última compra.

Les últimes construccions

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Els diferents propietaris van anar aixecant llavors les seves construccions que, tot i no ser idèntiques a les cases originals, firmades per l'arquitecte Josep Maria Ros Vila

-autor d'edificis com l'Ajuntament de Puigcerdà-, van mantenir l'estructura de dues plantes més terrat prevista en la norma del 1947. Allà segueixen totes, dretes tot i el desafiament del PGM i gairebé com si no passés el temps per a elles.