Gossos als vagons

lSSRqentrada en vigor de la normativa municipal que permet que els gossos viatgin en metro, amb morrió i corretja i fora de les hores punta, ha enganxat molts ciutadans per sorpresa, però no a tots. Per a Alba Benítez, etòloga i educadora canina, això és una bona notícia i una mesura que els propietaris de gossos no han de desaprofitar». Però per a Francisco Calatayud, comercial, «la norma portarà problemes». Es refereix a la possibilitat de comportaments incívics com ara que els gossos acabin fent pipí al metro o que molestin persones al·lèrgiques. Aquest diari ha reunit els dos ciutadans en un cara a cara en el qual han pogut intercanviar les seves opinions.

El Francisco no té fòbia ni mania als gossos -«de fet, m'encanten», assegura-, però considera problemàtic el fet que cada vegada sigui més gran la població canina de Barcelona. Una de cada quatre famílies té un animal de companyia, i no sempre totes les mascotes reben un correcte ensinistrament o s'atén prou la higiene. Per a l'Alba, l'augment de gossos és una qüestió que demana precisament una atenció més gran a aquesta nova realitat. «No podem deixar de banda aquest 25% de famílies que tenen un gos -subratlla-. La normativa ajuda que moltes famílies puguin portar-los amb ells». És un argument al qual el Francisco no és del tot contrari perquè el fet que els propietaris viatgin amb els seus gossos al metro podria evitar que es passin moltes hores sols, en detriment de la seva pròpia salut emocional i de la calma dels veïns.

UN VAGÓ ESPECÍFIC 

El que és segur és que si tots els propietaris fossin responsables del que suposa tenir un animal de companyia, fossin respectuosos i complissin els protocols veterinaris adequats, al Francisco no el molestaria que els gossos poguessin viatjar en metro, però en un vagó específic. «¿Per què no habilitar un vagó per a qui viatgi amb gossos?», pregunta. Per a l'Alba és inviable perquè «ajuntar molts gossos en un lloc tancat pot donar problemes». Arriben junts a una solució salomònica que acontenta tots dos: un vagó específic per als viatgers que no vulguin compartir vagó amb un gos, sigui per al·lèrgia, fòbia o altres motius. «L'error és que molts propietaris pensen que a tothom li han d'agradar els gossos», diu l'Alba, molt crítica amb el fet que l'incivisme d'alguns faci «pagar justos per pecadors».

Al Francisco el preocupa la possibilitat que hi hagi incidents com, per exemple, que s'espatlli un ascensor amb gent i un gos a dins que es posi nerviós, que hi hagi propietaris que no els portin lligats, veure gossos sobre els bancs del suburbà, «on s'asseu la gent», o que puguin fer les seves necessitats a les instal·lacions públiques. Però l'Alba, que té un gos gros, addueix que «el propietari sap quan el seu gos té ganes de fer pipí, i que sobretot no ha de pujar al metro si fa moltes hores que l'animal no ha pogut fer les seves necessitats».

L'Alba, que és fundadora del blog simiperrohablara.com, llança aquí un argument nou: que una normativa permeti viatjar als gossos en metro no significa que tots els animals estiguin preparats per fer-ho. «Molts propietaris s'han posat molts contents amb la norma, però han de valorar quin tipus de gos tenen. Alguns animals no estan acostumats a estar en espais tancats i amb molta gent, i abans de pujar el gos al metro t'ho has de treballar», adverteix. També lamenta que hi hagi persones que «ni tan sols saben que a l'animal se l'ha de preparar per a un hàbitat nou o que posar-li un morrió requereix un cert procés d'adaptació». Al Francisco la reflexió li interessa, perquè fa referència a la responsabilitat i educació dels propietaris, cosa que per a ell solucionaria molts dels problemes de la ciutat, no solament els relacionats amb els gossos.

Però encara que per al Francisco té molt de pes el paper que facin els propietaris, també en tenen les autoritats. No confia gaire que hi hagi un control efectiu de les lleis. «Estem en un país amb milers de normes que les autoritats no fan complir -es lamenta-. Diuen que posaran multes de 300 a 600 euros, i això és molt exagerat; que les posin de 100, però que les posin». En la seva opinió, «hi ha molta permissivitat per a depèn de quines coses i les autoritats no volen intervenir en el compliment d'algunes normes».

NORMATIVES «ELECTORALISTES» 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L'Alba coincideix a dir que «moltes de les normatives municipals són electoralistes i sense un pla d'execució al darrere. A més, tenen una finalitat sancionadora i recaptatòria en lloc d'educativa».

L'Alba i el Francisco, partidària i detractor de la normativa que permet als gossos viatjar al metro de Barcelona, arriben a molts punts de coincidència, aquells que tenen a veure amb la utilització responsable dels espais públics i l'educació dels ciutadans. Al finalitzar aquest cara a cara, ella no pot tornar en metro amb el seu gos perquè ja és hora punta, però ho accepta i ho entén. «Això de l'hora punta em sembla bé. Al capdavall, hem de trobar l'equilibri». I el Francisco afegeix: «Havent-hi respecte, tot pot ser». D'aquesta manera acaben la xerrada amb les seves posicions més pròximes del que estaven quan han començat.