La Plateria va ser la primera

Van ser temps de revetlles de barri, de balls en carrers i places, de la rumba catalana, els mambos i el txa-txa-txa. Terreny adobat per a una orquestra que va néixer la nit de Cap d'Any del 1974 a la sala Zeleste, la del carrer de la Plateria (avui, Argenteria) que li va donar nom. Una exposició ret homenatge a aquella banda ja mítica que, a punt de fer 40 anys, afronta el seu final de festa amb una gira de comiat. A aquella i a les que van sorgir a partir d'aquella data clau.

Organitzada pel Museu Etnològic i les Cases de la Festa, Orquestres i Llibertat. 40 anys de Plateria vol ser un reconeixement al paper social que aquelles orquestres, els músics, els promotors i els representants artístics van jugar durant els anys de la transició. «Amb la seva música van participar en la recuperació del ball, dels carrers i les places, del patrimoni musical, del cartellisme, de les cercaviles, de la vida de barri i de la festa popular», argumenta Enric Miró, comissari de la mostra.

Notícies relacionades

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

TESTIMONIS / A partir d'abundant material fotogràfic i gràfic procedent dels arxius de Manel Joseph (veu i líder de la Plateria) i de Toni Palacín (Orquestrina Sardineta, La Bomba, La Clandestina, El Drac, Can Boteri), l'exposició es basa principalment en els testimonis de personatges clau en aquesta història. Com Jaume Sisa, que va ser qui va tenir la idea de muntar aquella orquestra de Cap d'Any. Com Rafael Moll, que treballava a Zeleste. I com Jordi Batista (Rocky Muntanyola), Antonio Prió (Pernil Latino), Carme Canela (Orquesta Encantada), Jordi Fábregas (La Murga), Marcel Casellas (Orquestrina Galana), Quimet Carreras (Huapachá Combo), Salvador Escribà (La Salseta del Poble Sec).

Alguns d'ells estaran presents en la inauguració de la mostra, que tindrà lloc aquest vespre al Centre Artesà Tradicionàrius. Hi haurà jam session i molta nostàlgia.