«A l'arribar a la ronda del Guinardó sentia el vent a la cara»

Els carrers costeruts són el segell més peculiar del Guinardó i ajuden a entendre que, en aquest barri, de petita, Maria Pau Pigem (Barcelona, 1969) temés caure rodant per les seves avingudes en direcció al mar. «Sobretot em passava quan anava de la mà d'algun dels meus germans, quan la meva mare no podia acompanyar-me al col·legi, al travessar el carrer de Pi i Margall a prop de la ronda del Guinardó. Jo devia tenir poc més de 3 anys », recorda l'actriu, que va compartir aula amb el director i dramaturg Àlex Rigola i amb l'actriu Carol López. «Som tots del 69», apunta la intèrpret, que també és professora a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya en Disciplina de Direcció i al Màster de Guió.

Després de les vacances, Maria Pau Pigem ja ha reprès el rodatge de la sèrie de Televisió de Catalunya La Riera, amb el seu paper d'advocada. La seva interpretació com a Sònia Ferrés Barrio encara així la seva sisena temporada a la pantalla. «A vegades, hi ha qui em para pel carrer i fent broma em demana ajuda per resoldre algun cas i això que els termes legals de vegades se m'escapen en la vida quotidiana», reconeix.

El setè, any clau

La veïna en la seva infància del Guinardó i actualment gracienca, encara que a la frontera pràcticament del seu barri de petita, va residir els tres primers anys de vida al número 20 de la ronda del Guinardó. Als 7 anys, la família es va traslladar al número 52 de la mateixa avinguda. Pigem és la petita de tres germans -un dels quals és el filòsof i escriptor Jordi Pigem-. «Amb tres fills que creixien, els meus pares ja van veure que necessitàvem un pis més gran, i ens vam instal·lar al que ells encara habiten», detalla l'actriu.

«Va ser just en el moment en què, en plena època de Porcioles, es va aixecar la baluerna, sense tots els permisos necessaris, sembla, que va destrossar l'antiga rambla que havíem tingut inicialment», explica. «Els veïns van sortir al carrer per protestar contra l'obra de ciment que, coincidència, van desmuntar quan el meu fill tenia 7 anys», diu Pigem. «I s'ha de felicitar a qui va fer la reforma, penso jo. Exalcem només les coses que no ens agraden i hauríem de reconèixer també les millores», afirma.

Després de la seva infància i adolescència al Guinardó, Maria Pau Pigem va viure als barris del Raval i el Born, abans de residir un temps a Alemanya i Roma. Quan va tornar a Catalunya, va residir a Sants, a la Dreta de l'Eixample i finalment es va instal·lar a Gràcia, però a 10 minuts de la seva primera casa, al Guinardó, que visita pràcticament diàriament. «També als avis de Catalunya se'ls hauria de dedicar un homenatge, per com ens ajuden amb els nostres fills», reflexiona l'actriu de pel·lícules com 53 días de invierno i El patio de mi cárcel, i de sèries com El Comisario, Hospital Central, Los Misterios de Laura, Infidels i en aquests moments La Riera.

Entrades per al metge

Aquests pares que Pigem admira pel seu suport a la maternitat, quan ella tenia 19 anys van emprendre un viatge per celebrar els 25 anys de casats. «Era l'1 de novembre de 1988 quan em vaig sentir tan malament que els meus germans van haver de trucar al metge d'urgència». Un atac d'apendicitis la va portar a urgències a l'afortunadament veí Hospital de Sant Pau. «Hi vaig ingressar amb una peritonitis, a 24 hores d'anar-me'n a l'altre barri, si no haguéssim actuat», explica l'actriu que ha guardat des d'aleshores un record especial per a un dels metges que la va atendre. «Abans d'entrar al quiròfan, em va preguntar què volia ser de gran. 'Actriu', li vaig dir. I ell em va respondre: 'Ja m'invitaràs al teatre'», relata Pigem que, des d'aquell dia, en cada estrena de cine o teatre que ha realitzat sempre l'ha volgut convidar. «Però no l'he pogut localitzar».

Notícies relacionades

Deu afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco de Badalona

‘Summer market’ al Moll de la Fusta

Anys després d'aquella operació, Maria Pau Pigem va tornar a ingressar al Sant Pau per donar a llum el seu fill. «Encara en un dels seus pavellons modernistes, avui tan ben restaurats», reconeix l'actriu, que l'estiu que ve estrenarà a la sala Flyhard de Sants l'obra de Carles Mallol Mata el teu alumne.

Al Guinardó troba a faltar «algun teatre i algun cine», declara. Pel que fa a la resta, «aquest Guinardó que passa desapercebut per a molts, té aquest avantatge. És tranquil i saludablement airejat. Encara recordo quan de petia pujava pel carrer de Padilla. Des del Clot anava al cau, i a l'arribar a la ronda del Guinardó sentia el vent per primera vegada a la cara». Els gols de l'Europa, que sentia des de casa; «l'olor de colònia dolça a la guarderia, olor de soledat», precisa, i els suïssos que es menjava per berenar en una ja desapareguda granja de la ronda estan dins del bagul dels records del Guinardó que conserva Maria Pau Pigem.