exposició. LES FONTS POPULARS DE MONTJUÏC

"Baixant de la Font del Gat..."

Les fonts de Montjuïc van ser durant dècades escenari de dinars campestres i revetlles populars, el lloc al qual anaven els barcelonins a descansar i divertir-se. Una exposició evoca aquell passat no tan llunyà.

Castell de Montjuïc. De 10.00 a 20.00 hores. Entrada al castell: 5 euros. Fins al 30 de novembre.

POSTALS3 A dalt, ’Pujant a Montjuïc’, datada entre el 1910 i el 1920. A contínua-ció, fotografia de la Font del Gat, amb el seu taulell de begudes, realitzada per Josep Maria de Sagarra el 1930.I al costat d’aquestes línies, entrada al berenador de la Font d’en Conna.

POSTALS3 A dalt, ’Pujant a Montjuïc’, datada entre el 1910 i el 1920. A contínua-ció, fotografia de la Font del Gat, amb el seu taulell de begudes, realitzada per Josep Maria de Sagarra el 1930.I al costat d’aquestes línies, entrada al berenador de la Font d’en Conna.

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BARCELONA

Montjuïc va ser, durant dècades, el destí rural per a les escapades dominicals dels barcelonins del segle XIX. Un jardí gegant ple a vessar de fonts a les quals anava la classe mitjana i obrera de la ciutat per passejar, festejar, menjar i ballar. L'exposició Baixant de la Font del Gat. Les fonts populars de Montjuïc, que es pot visitar al castell, evoca la vida de la Barcelona de fins del segle XIX i principis del XX a través d'aquelles fonts.

La més famosa d'aquelles fontanes va ser, sens dubte, la Font del Gat. Però n'hi havia moltes altres repartides per la muntanya. Unes eren naturals, altres, canalitzades i embellides per una escultura. Eren la Font Trobada, la dels Tres Pins, la del Geperut i la del Tir, la Font d'en Conna i de Pessets, la del Parc de Baix, Vista Alegre, la Guatlla, la Mina i Satalia.

Notícies relacionades

Van ser escenari imprescindible dels moments de diversió de molts ciutadans. Els diumenges i dies festius, famílies, parelles i grups d'amics pujaven a la muntanya a fer la tradicional fontada (berenar al costat de la font), a celebrar àpats campestres i fer-hi revetlles populars, a jugar, xerrar o fer-se carícies furtives. En les més enjardinades s'hi celebraven casaments, batejos i comunions. Les més ocultes per l'espessor es van convertir, en els primers anys del franquisme, en lloc de trobada per a reunions clandestines de dissidents.

A través de fotos i il·lustracions, textos i efectes sonors, l'exposició proposa un viatge sensorial a aquell passat no tan llunyà. Les fotos són de pioners del fotoperiodisme com Josep Brangulí, Frederic Ballell, Carlos Pérez de Rozas, Lucien Roisin i Pau-Lluís Torrents. Els dibuixos, de Lola Anglada i Pau Febrés Yll.