Morir (o no) d'èxit

Qualsevol barceloní que viatgi a Londres, Nova York, París, Tòquio, Berlín... pot fer la prova. Explica que és de Barcelona i la reacció de l'interlocutor sol ser immediata: un somriure, una exclamació, un piropo. Per sort o per desgràcia, la capital catalana està de moda, amb un creixement turístic imparable en els últims anys fins a arribar als 27 milions anuals estimats de viatgers, entre els que pernocten (la meitat) i els que vénen aquí d'excursió a passar el dia. Però si es realitza l'experiment a la inversa i se cita la paraula «turista» a un barceloní, cada vegada és més possible que aquest respongui amb un gest d'atipament. Saturació, incivisme, negoci en poques mans... s'associen al fenomen, en especial a les zones ocupades. L'ajuntament, que està mirant de descentralitzar l'afluència potenciant els atractius d'altres districtes (una estratègia més simbòlica que pràctica), assumeix ara que és necessari que el resident percebi algun benefici del turisme. Alguna compensació. Com a primera mesura, demanarà que el que hagi recollit la ciutat en concepte de taxa turística d'allotjament no es destini a promoció i a accions vinculades al sector, sinó a millores per a la ciutat i els seus veïnats. Però farà falta més que això perquè les zones més envaïdes firmin una treva.

Aproximadament tres de cada cent persones que circulen un dia per la ciutat són visitants, segons càlculs del director de l'Institut Superior d'Estudis Turístics, Josep Antoni Donaire, i comptabilitzant la població local i la que ve a treballar d'altres municipis. ¿Són massa o és viable créixer cap als 10 milions d'hostes a què aspira el Gremi d'Hotels (el 2013 hi va haver 7,58 milions d'allotjats en hotels)? La proporció entre viatger i resident no representa una invasió, opina Donaire, però la concentració espacial a Ciutat Vella, sobretot al Gòtic i a la Barceloneta, i també a l'Eixample, on s'ubiquen els màxims punts d'interès, està portant a aquesta sensació col·lectiva de desequilibri. Fins al punt que ha acabat mobilitzant el barri mariner i encomanant altres barris que avui se sumaran a la insòlita (per inèdita) manifestació que recorrerà el centre de Barcelona contra els excessos del turisme.

Els defensors de l'expansió turística, iniciada després dels Jocs del 92 i fonamentada en modestes accions promocionals a l'estranger

-el consorci publicoprivat Turisme de Barcelona sempre ha comptat amb recursos limitats- i en un boca a orella d'abast mundial recorden que el sector va molt més enllà del que és vacacional. Fires, congressos, festivals, inversions estrangeres han servit per posar-hi el focus. I un exitós mix d'oferta arquitectònica (amb nou edificis Patrimoni de la Humanitat declarats per la Unesco), oferta cultural, platges, caràcter dels ciutadans, oferta comercial i d'oci (els sis aspectes més ben puntuats) han fet que Barcelona sigui una destinació estrella. És la cinquena de tot Europa en volum de viatgers (la quarta en volum de viatgers internacionals) i és la 17a del món. També és la primera del continent entre les que no són capital d'Estat.

XIFRES I PERCEPCIONS / Amb aquest panorama, si s'atén a les xifres tot sembla òptim: suposa entre un 10-12% del PIB (dades del 2013), genera uns 120.000 llocs de treball vinculats i uns ingressos de 37 milions d'euros diaris (13.400 el 2012,  ja que el nou informe encara està en vies d'elaboració) amb una despesa per persona que va dels 732 euros del viatger de negocis als 654 del vacacional, i alimenta 69.000 places hoteleres, 10.200 pisos d'ús turístic legals, albergs i hostals. Sense símptomes de sobreoferta, en vista de l'ocupació hotelera del 94% aquest estiu, encara que amb 2.039 reunions i congressos l'any passat que mantenen la taxa alta durant tot l'any. Per no parlar de l'efecte amortidor en la restauració després de la caiguda del consum intern, i en el comerç, al qual destinen el 34% de la despesa que fa a la ciutat.

Però quan el focus es posa al carrer, les xifres es desintegren. Un dels líders de la revolta veïnal de la Barceloneta, Sergio Arnás, ho glossa com «el límit» en l'explotació d'un barri. Per a Lluís Rabell, president de la FAVB, el perill radica en un «model de turisme especulatiu i massificat que trenca els barris», que beneficia  grans operadors, aniquila el comerç tradicional, amb la col·laboració activa de l'ajuntament al permetre que «el negoci privat» ocupi la via pública, en forma de terrasses, i al primar inversions dirigides al visitant. També altres veus crítiques carreguen contra les obres per millorar eixos d'or com el passeig de Gràcia. I Arnás posa l'accent no només en la saturació, sinó també en la mala gestió de l'oferta turística, al no haver actuat el consistori contra l'economia submergida que encapçalen els pisos turístics il·legals. Amb el matís de l'Assemblea del Raval (sumada a la protesta), que apunta que el problema no és el turisme low cost

-«nosaltres també ho som quan podem viatjar»-, sinó «l'expulsió» del veí del barri. La saturació, el monocultiu comercial, l'incompliment de les normes i l'encariment del lloguer tradicional (per l'oferta desviada al turisme) són alguns pecats capitals del sector.

La crisi va reconciliar el ciutadà amb el turisme (sector resistent) i va elevar fins al 97% (2013) la percepció generalitzada que és beneficiós, però l'últim baròmetre municipal (del juliol) ja alertava que el percentatge de barcelonins que creuen que s'ha arribat al límit ha passat del 32% al 49,3%.

Notícies relacionades

Collboni pressiona Airbnb amb un nou conveni i mesures penals

El Síndic demana allotjar famílies vulnerables en pisos turístics

No ho comparteixen les administracions i les patronals del sector. El nou director de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes, emmarca l'actual conflicte en un context de permissivitat pròpia de països mediterranis, amb més vida al carrer a l'estiu, i amb gairebé 14 milions d'excursionistes d'un dia arribats de la costa i concentrats sobretot en dos mesos. Un èxit turístic del qual molts no treuen partit, a més del fet d'haver afectat la convivència. Per això, és urgent implantar un sistema de control de qui contracta pisos turístics, tenint en compte que es tracta d'un allotjament en auge «a tot el món» que no es pot prohibir però que s'ha de regular amb rigor. Descarta que sigui un problema de model, tenint en compte la pluralitat de viatgers i que el 64% d'allotjats en hotels fins al maig van optar per quatre, cinc estrelles o luxe. «El repte ara és que qui no està vinculat al sector també en percebi els beneficis i experimenti aquest retorn». Sigui mitjançant avantatges o sigui amb millores directes al seu barri, apunta.

CONTRAPARTIDES NECESSÀRIES / En aquest sentit, la regidora d'Economia, Sònia Recasens, afegeix que el pròxim pas de Barcelona és aconseguir que l'impacte turístic compensi tothom. Com a primera mesura, reclama que la part de la taxa turística que s'emporta Barcelona (8,27 milions des de final del 2012, la meitat per al consorci i la meitat per al consistori) es destini en aquest últim cas a la ciutat, i no a promoció. «A contrapartides que el ciutadà percebi». Al Gremi d'Hotels assumeixen que aquest creixement que esperen només es consolidarà descentralitzant i en un clima de respecte. I a Apartur defensen que els pisos per dies, precisament, permeten al ciutadà formar part del pastís turístic i trencar lobbies.