La Barceloneta demana un pla de xoc

La policia pot alleujar els símptomes, però no cura la malaltia de la Barceloneta. Així ho senten els veïns del barri, després de la nit de dimecres amb patrullatge reforçat i que va transcórrer amb calma però que els afectats observen com un pegat d’efecte efímer. Les entitats veïnals tenen clar que el barri mariner necessita un pla de xoc, integral, per capgirar l’actual model turístic low cost que ha posat en qüestió la convivència. Reclamen una actuació decidida per part de l’ajuntament, que inclouria, entre altres, una onada d’inspeccions massives als edificis per determinar el volum de l’oferta il·legal de pisos turístics, l’eradicació mitjançant sancions i tancaments d’aquesta, la reintroducció d’aquests centenars de vivendes en el parc de lloguer tradicional de la zona, la limitació del monocultiu comercial destinat al turisme de baixa qualitat i la promoció d’un turisme de més qualitat, centrat en la història, la cultura i la gastronomia popular del barri. Per posar altaveu a les seves queixes, centenars d’afectats van tornar a sortir ahir a la nit al carrer.

Molts anys de conflicte amb el turisme de borratxera han portat els veïns a la conclusió que la pressió policial només alleuja lleugerament el conflicte, que torna a bategar quan s’abaixa la guàrdia. Els canvis han de ser més en profunditat i amb una estratègia de futur. Encara que les mobilitzacions han sorgit espontàniament i a títol individual donada l’extensió del problema a tota la Barceloneta, les entitats veïnals també avalen la rebel·lió. Des de la combativa L’Òstia lamenten que s’hi hagi primat el negoci a l’ús residencial. Una de les seves dirigents, Lourdes López, insisteix en la necessitat de desinflar l’espiral especulativa que expulsa el veïnat de sempre. «Les immobiliàries ens assetgen oferint diners a inquilins o propietaris per anar-se’n, o convencent-los del negoci turístic», carrega. I creu que les agències que gestionen centenars de pisos són les principals beneficiàries de l’explotació.

Per això, reclamen l’«abolició dels pisos turístics», que culpen de la inflamació del fenomen del low cost. En petits pisos de 35 o 40 metres és habitual que es concentrin uns quants joves, amb ganes de passar-ho bé portant la gresca a casa. En aquest sentit, l’Associació de Veïns de la Barceloneta suggereix l’elaboració d’un cens previ o una radiografia real de la situació al barri. «Fins ara hem de ser els veïns els que denunciem i donem adreces a l’ajuntament, el normal seria que fossin ells els que prenguessin la iniciativa de fer complir la llei», manté el seu president, Oriol Casabella. Per facilitar aquesta ofensiva, no obstant, ahir van iniciar una campanya massiva de denúncies però sota la firma de les associacions. D’aquesta manera, molts perdran el temor que tenien a donar el seu nom i DNI.

Multes des de 9.000 €

I és que en l’apartat de l’allotjament, el pla d’usos ja preveu no atorgar ni una nova llicència més, després de posar el límit en les 72 legalitzades fa uns anys. Però la norma serveix de poc si no s’actua amb contundència contra l’oferta il·legal, opinen. «La llei permet multes de 9.000 a 90.000 euros, si s’imposessin a tots els que la incompleixen els pisos desapareixerien», argumenten. I afegeixen que és necessari eradicar-los com més aviat millor per frenar la degradació. En aquest sentit, el mateix líder veïnal al·ludeix a fomentar l’ús social d’aquests centenars de pisos turístics, en una zona castigada per la crisi i que també suma desnonaments. O, com a mínim, insten a tornar-los al mercat tradicional del lloguer per permetre que els joves del barri puguin seguir-hi. En l’actualitat, la preferència de molts propietaris són els lloguers turístics, que poden  quintuplicar els ingressos normals.

Notícies relacionades

La presència policial aplaca els excessos

L'Ajuntament reforçarà el control sobre els apartaments de la Barceloneta

Un altre efecte col·lateral d’aquest turisme de borratxera que arriba amb el reclam d’allotjaments a peu de platja a preus assequibles –sempre que se’ls doni la màxima ocupació– és la tematització de l’oferta comercial. Les dues entitats veïnals lamenten l’extinció de botigues de proximitat que de la nit al dia passen a ser colmados (on l’alcohol té presència destacada) i basars (plens de souvenirs), locals de fast food, negocis de lloguer de bicis i patinets per a viatgers i agències immobiliàries. «Es paguen lloguers de fins a 16.000 euros al mes que frenen qualsevol altre tipus de comerç», lamenta López. Per això, defensen una moratòria de llicències o limitació d’alguns tipus d’activitat en carrers saturats.

Més complex resultarà reconduir el model turístic. Però creuen que compten amb recursos prou atractius, centrats en la història, cultura, tradicions i gastronomia de la zona (també en extinció en la seva versió més autèntica), per atraure un altre tipus de viatger, no massiu i amb respecte a l’entorn. Revaloritzar aquest passat mariner i les seves particularitats. Recuperar el visitant «de tota la vida», que contribuïa a l’economia local.