La protesta ciutadana

Al servei de la festa

Els veïns temen convertir-se en un altre Lloret davant la desbocada oferta turística

El seminudisme és una constant fins i tot els dies poc assolellats.

El seminudisme és una constant fins i tot els dies poc assolellats. / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

Estació de metro de Barceloneta. Abarrotada a qualsevol hora. Una marabunta de turistes ocupen el carrer a la recerca de platja i barri mariner. El primer que veuran és un parell de supermercats d'horari XXL on l'alcohol protagonitza aparadors. Una ampolla d'absenta de 80 graus saluda els clients. Benvinguts a la nova Barceloneta, o al que alguns veïns anomenen el «nou Lloret» com a destí lúdic festiu amenaçat pels excessos.

La gran vitrina del carismàtic barri (encara hi ha moltes raons perquè els veïns de sempre resisteixin) la dibuixen el passeig de Joan de Borbó i el Marítim. Tots dos renovats, en una tramposa imatge urbanística que no es correspon amb l'abandonament de molts carrers interiors a què al·ludeixen reiteradament els veïns. La foto dels dos aparadors, però, tampoc és per enorgullir-se a la vista d'un monocultiu turístic del calibre del de la Rambla. No fa falta vendre souvenirs per patir els excessos del viatger efímer. Aquí l'oferta és essencialment estomacal: menjar, beguda i el mateix en versió per emportar-se a casa. O sigui, a l'apartament turístic per dies, on la festa segueix a baix cost.

Una ruta per Joan de Borbó dóna testimoni del canvi forjat l'última dècada. Vertiginós els últims anys. Encara són nombrosos els restaurants d'arròs i marisc, però les cartes assalten les voreres en anglès, francès, alemany i rus. Rere els fogons i taulells, més immigrants que paellers de tota la vida, i uns quants supervivents resistint davant les propostes econòmiques de pakistanesos amb ganes d'invertir en el colossal passeig, si l'èxit es mesura en vianants.

Expositors de sangria

Cinc macrobadulaques més (amb la mateixa retolació) nodreixen el turista d'«articles de conveniència» entre el número 1 i el 72 del passeig. El primer deixa clares les prioritats: alcohol en quantitats industrials, articles de platja i souvenirs de baix espectre són protagonistes. També hi ha records al quiosc (el mercat obliga), patates fregides per emportar-se, gelateries fins a la sacietat i una gran steak house o restaurant per a carnívors, on el turista treu el ventre de pena devorant hamburgueses i entrecots, amb opció també a la inefable paella. Oferta de wok i desplegament de tapes, amb taula muntada de mojitos i sangries al mig del carrer per temptar el bevedor. I fins i tot els negocis de sempre es connecten al turisme: un expositor de xancletes a set euros dóna la benvinguda (a la via pública) a una farmàcia, a l'interior de la qual s'ofereixen també tovalloles.

Menció a part mereix l'apartat de la in-mobilitat a les voreres. Perquè el vianant ha de fer parades en sec per evitar atropellaments de desenes de bicis de lloguer (sis euros dues hores) que circulen temeràriament sense cap contemplació. La guinda l'afegeix la febre dels patinets elèctrics que es lloguen tant a la plaça del Mar com al carrer de l'Almirall Cervera, entre altres. Els guiris es desmelenen amb l'aparell, sense dignar-se a trepitjar la calçada. No és estrany que en una de les botigues supervivents de la metamorfosi, un comerç sense nom de moda que suma 45 anys a Almirall Cervera, conegut com La Pepita, diverses veïnes facin una rotllana mig esverades al ser preguntades i al·ludeixin a un efecte Lloret.

Notícies relacionades

«La veritat és que no podem més, el turisme està destrossant el barri, jo no el rebutjo, però els demano respecte», diu la Cleme, que viu a la mateixa finca. «Fixa't en aquell edifici», afegeix, i assenyala al davant, on algú ha estampat llaunes de cervesa i ous que han deixat empremta d'una altra nit dura. «Hi ha un deteriorament molt bèstia, l'ajuntament ho ha deixat de la mà de Déu», sentencia la Maria José. I la Cleme diu que « no n'hi ha prou de parlar, s'ha d'actuar» i acabar amb l'allotjament il·legal sense aparent control. En alguns balcons treuen el cap missatges irònics que conviden el viatger a «disfrutar» després d'haver-se carregat el «teixit social i cultural» de la zona.

Part d'aquest turisme que pernocta als carrerons del barri és el que fa les nits insuportables. «A les tres hi ha gresca, ¿com podem descansar i treballar?», apunta una altra veïna, que explica que els bars estan buits, perquè les festes s'organitzen dins dels pisos, molts d'ells en plantes baixes i que converteixen les voreres en improvisats pícnics etílics. És fàcil proveir-se fins a les onze de la nit. Desenes de colmados despatxen beuratges de tota mena en una infinitat de carrers, per on treuen el cap rètols de «pis en venda». En diverses agències immobiliàries anuncien quarts de casa dels de sempre, de 33 metres quadrats, a entre 125.000 i 148.000 euros. La promesa a les fotos és: «Ideal inversió». Per a molts pot ser ideal, però per al veí és tot al contrari.