La capbussada impúdica

Per separat, a ningú li cridaria l'atenció un superman en microbanyador. Ni dues noies fent-se un humit petó. Ni un grup d'efebs canadencs saltant al ritme de la música. Ni una carantoina entre dos homes de gairebé dos metres en una piscina. Ni un escenari ple de paios massissos en plena contorsió. Però si a tot això s'hi afegeixen almenys tres zeros, l'estampa segueix impressionant, encara que hagi complert set edicions. El Water Park Day, o festa aquàtica a Illa Fantasia, erigit en símbol del festival Circuit i en postal internacional de les alegries gais a Barcelona, es va tornar a omplir ahir fins a la bandera d'homosexuals (la majoria), lesbianes i transsexuals, i algun hetero afí a la causa, sense pudor i amb ganes de festa.

Barreges de tot tipus sense vetos de cap mena: més nacionalitats que a les Nacions Unides, des de jovenets fins a madurs, des de cossos Danone fins a tipets rabassuts, des d'apagades pells nòrdiques fins a negres hipermusculats, transvestits amb biquinis impossibles, des de banyadors del format calça llarga al suspensor, lolites i maduretes... Un patró sense límits però amb un mantra comú: desfogar-se i deixar a l'armari qualsevol complex o vida secreta. Ho resumia Ramón, andalús, arribat fa dos dies, mecànic de professió i homosexual, encara que només per als íntims: «És la segona vegada que vinc i m'he passat l'any esperant-ho. No m'havia sentit tan lliure en ma vida, em compensa de moltes coses...», explicava, tot just superada la fila d'accés.

Les cues s'havien repetit a la plaça de Catalunya, d'on sortien els busos per cinc euros anada i tornada. Però l'organització, amb una tropa de guies, segurates, cambrers, porters i altres (previ càsting popular) funcionava amb precisió suïssa i l'únic contratemps d'un cel tapat. A les quatre de la tarda -potser per efecte de l'eslògan de Matinée Group, organitzador: el sol surt igual per a tothom-, la jornada ja era d'estiu ple, per a alegria de les caixes registradores. Aigües i cerveses a sis euros, combinats a 10. Una petita fortuna que no ho és tant, sospesaven alguns, quan «això es fa una vegada a l'any».

¿I què era això? No hi havia dues històries iguals, encara que moltes confluïssin sota tanta proximitat de pells. Uns quants disfrutaven com criatures de tobogans d'aigua, o es menjaven un bocata a la fresca, o s'explicaven històries. La gran marabunta, no obstant, va tenir submergit mig cos durant hores a la piscina gegant, convertida en pista de ball al ritme de tots els disc­jòqueis Matinée i a cop de superhits. Músculs i més músculs en moviment, fruit de tanta posada a punt prèvia. I els que no, divertits, i fascinats per l'estampa. «No he vist tios més guapos en la vida», confessava un barceloní menut que ha deixat d'estiuejar a l'agost per no perdre's l'assumpte. I assenyalava amb picardia cinc australians (una de les nacionalitats estrella), mentre ballaven remenant.

Contrapunt castís

Des de la zona VIP o mirador privilegiat, una altra estampa pintoresca: diversos alcaldes del Maresme sense saber si mirar l'espectacle o centrar-se en els talladors de pernil de l'omnipresent Enrique Tomás, com a contrapunt al còctel castís.

Al vespre, moment de pirotècnia i emotivitat al ritme d'Imagine, amb multitraducció simultània i reconciliadora que no passava per alt les crisis d'Israel i Ucraïna. Ja negra nit, la festa es va traslladar a la discoteca, sota cobert i en sec.

Notícies relacionades

Guiri-gai a Barcelona

Inquietud veïnal per un local de Gràcia buit fa 13 anys que va estar ocupat: «No el llogaré si no em paguen 13.000 euros»

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil

o a e-periodico.cat