La ciutat del petó

¿Qui són els protagonistes del petó? O... més concretament, ¿són els o les? La sensual imatge juga amb l'ambigüitat. La boca entreoberta, amb els llavis pintats, és clarament femenina. El dubte està en els llavis carnosos que la mosseguen, sobre els quals no hi ha ombra de virilitat. La resposta de l'autor és igualment misteriosa: «I a tu, ¿què et sembla? Que jutgin els ciutadans». Els ciutadans han estat, en realitat, els protagonistes del gran fotomosaic mural de Joan Fontcuberta que porta per títol 'El món neix en cada besada' i que va ser inaugurat ahir a la plaça d'Isidre Nonell de Barcelona.

L'obra, de vuit metres de llargada i gairebé quatre d'altura, vol simbolitzar «tots els petons». La màgia del primer, la nostàlgia de l'últim, l'adrenalina del que es fa d'amagat, el morbo del prohibit i l'emoció del tantes vegades somiat. El càndid, el dolç, l'humit i el tòrrid. «Simbolitza el petó heterosexual, l'homosexual, el fraternal. Són tots els petons», descrivia ahir l'artista davant l'obra durant la inauguració, en què van participar l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el comissari del Tricentenari a Barcelona, en el qual s'emmarca l'obra, Toni Soler, i el director d'EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez, diari que ha col·laborat en l'obra sol·licitant als seus lectors els seus «moments de llibertat», imatges que han servit de base a Fontcuberta.

'El món neix en cada besada' està compost per un total de 4.000 rajoles amb imatges de «moments de llibertat» -el 'leitmotiv' dels actes de commemoració del Tricentenari- facilitades pels lectors d'aquest diari que s'agrupen per formar un enorme petó, en una mitgera fins ara sense cap gràcia, a la plaça d'Isidre Nonell, a Ciutat Vella. Està format per 80 columnes de rajoles i 50 files, amb les fotografies escollides segons el color i la densitat.

L'alcalde va destacar durant la inauguració que l'obra és «una metàfora extraordinària» de Catalunya, que recorda els fets de 1714 però que anima a encarar el futur «amb estimació i amb afecte», segons ell, i va celebrar que el seu emplaçament serveixi per «dignificar» un espai del Gòtic que «abans estava degradat», afirmació realitzada davant una somrient Mercè Homs, regidora de Ciutat Vella, que assentia amb el cap.

FUGIR DE LES LAMENTACIONS / Fontcuberta va confessar que la seva aspiració és que l'obra es converteixi en una icona de la ciutat, i va destacar que volia plasmar el lema del Tricentenari-'Viure lliure'- des d'una perspectiva positiva: «Volia fugir de la idea del mur de lamentacions, de la iconografia èpica del 1714 i que fos  un mur d'alegria, una proposta optimista de futur». «No en va el poeta Henry Wendell Holmes va escriure 'El soroll d'un petó no és tan ensordidor com el d'un canó però dura molt més'», evoca l'artista, Premi Internacional de Fotografia de la Fundació Hasselblad el 2013 i autor del cartell de la Mercè de la passada edició, entre altres nombrosos reconeixements.

El comissari dels actes del Tricentenari a Barcelona, Toni Soler, va assegurar estar convençut que el fotomosaic es convertirà en una icona de la ciutat. Va apostar que, a partir d'ara, a més de la marca Barcelona, la ciutat serà coneguda com «la ciutat del petó» i va ressaltar que l'obra deixa un llegat en forma de patrimoni històric perenne de la commemoració de 1714.

L'obra s'ha realitzat a través de les imatges que milers de lectors del diari van fer arribar a l'artista a través de l'etiqueta #momentsdellibertat via Instagram, Twitter o correu electrònic. Posteriorment, a partir d'un banc d'imatges de més de 6.000 fotografies, Fontcuberta va realitzar el fotomosaic col·locant les imatges en forma de petó amb un programa informàtic. «Es tracta d'un 'freeware', gratuït, qualsevol pot fer-lo servir de forma lliure», subratlla l'artista.

Notícies relacionades

Ajudes als municipis per elaborar les candidatures al Pla de Barris

Cop policial a les botigues que es dediquen a la marihuana a Barcelona

Les imatges, seleccionades per colors, s'han imprès en col·laboració amb el ceramista Toni Cumella amb la tècnica de la fotoceràmica, que consisteix a transferir la imatge a un esmalt aplicat sobre les rajoles. Fontcuberta destaca també la combinació entre el treball tecnològic del tractament informàtic de la imatge i l'artesà de col·locar una a una de forma manual les rajoles sobre l'impressionant mural.

Un dels arbres de la plaça, just davant de la part del petó que sembra el misteri, va centrar ahir una conversa informal entre Fontcuberta i Trias a l'acomiadar-se. «Tapa una mica l'obra, alcalde», va deixar caure l'artista.