GENT DE SANT mARTÍ

Jordi Fossas: "Les fàbriques són el patrimoni del Poblenou"

Jordi Fossas, president de l'Arxiu Històric del Poblenou, troba en el mirador de la Torre de les Aigües del Besòs l'escenari perfecte per encomanar la seva passió pel passat industrial de Sant Martí.

63 metres 8 Fossas, al mirador de la Torre de les Aigües del Besòs.

63 metres 8 Fossas, al mirador de la Torre de les Aigües del Besòs. / BERTA BALLVÉ

2
Es llegeix en minuts
LUIS BENAVIDES
BARCELONA

Arquitecte de professió i historiador vocacional, Jordi Fossas (Barcelona, 1957) presideix des de fa 12 anys l'Arxiu Històric del Poblenou, l'entitat encarregada de gestionar la recentment recuperada Torre de les Aigües del Besòs. Les esperances dipositades en aquest excepcional edifici del 1882, visitat per més de 500 persones només durant el mes d'abril, són molt altes.

-La història que hi ha al darrere de la torre és apassionant.

-És la història d'una ambició, però també d'un gran fracàs. Va subministrar aigua a bona part de Barcelona durant 10 anys, entre el 1882 i el 1892. Van detectar que l'aigua era salada, per la sobreexplotació en temps de sequera i la seva proximitat amb el mar, i es van veure obligats a tancar. Per al seu propietari, Javier Camps, va ser molt dolorós.

-No va poder suportar el fracàs.

-Camps havia posat tot el seu capital en aquesta aventura empresarial. Hi havia invertit moltíssim, hi havia involucrat família i amics. Segons expliquen, va dir que per les seves venes corria aigua salada i es va tirar des de la part més alta de la torre el 1892. Era molt jove i el seu presumpte suïcidi va quedar diluït, amagat. Les circumstàncies de la seva mort segueixen sent un misteri.

-Com a arquitecte, ¿què destacaria de la torre?

-La torre fa 63 metres d'altura i és aparentment senzilla, però molt robusta i, al mateix temps, tremendament expressiva. L'arquitecte Pere Falqués va portar al límit dos elements clàssics del moment com són les façanes d'obra vista i la volta catalana.

 

-Parli'm de la seva entitat.

-L'Arxiu Històric del Poblenou va ser fundat el 1976 i és una cosa així com una oenagé, on tots som voluntaris, dedicada a la investigació, arxiu i difusió de la història del barri. Tenim uns 300 socis i ens reunim al Centre Cívic Can Felipa des del 1991.

-¿Què suposa gestionar la Torre de les Aigües del Besòs?

 

-La torre està situada al barri de Diagonal Mar, a tres illes de cases del Poblenou. Recuperar-la ens permet revaloritzar una zona que és molt més que un centre comercial i uns multicines.

-Però el passat industrial segueix molt present a la zona.

 

-Tenim comptabilitzades unes 18 xemeneies que encara segueixen edificades. Però hi trobo a faltar algunes naus, per posar-les en context. Aquí no tenim grans esglésies i monuments. El nostre verdader patrimoni històric són les fàbriques.

-¿Això és compatible amb el 22@?

-Sí, el pla barreja usos industrials, vivendes i serveis. És un bon pla, amb bones intencions. Com a pega diria que està massa centrat en les illes de cases i hi falta una idea de conjunt, que les connecti.

-La Torre de les Aigües del Besòs pot atraure turistes.

-Sí. És la nostra Torre Eiffel, una peça patrimonial de primer ordre i des del seu mirador ofereix una visió nova de la ciutat. Si véns a Barcelona has de visitar el temple de la Sagrada Família, però has de saber que hi ha altres atractius molt competitius als barris. La ciutat necessita descentralitzar el turisme perquè, si no, pot morir d'èxit.

Notícies relacionades

-Les històries truculentes, com la del propietari de la torre, venen.

-Sí, per això estem treballant amb uns actors del Centre Moral i Cultural del Poblenou per teatralitzar unes imaginàries converses entre Camps, Falqués i el doctor en farmàcia encarregat d'analitzar l'aigua, que curiosament de cognom es deia Canuda Salada.