Roser Busquets: «Quan crees, no te n'adones de res més»

Contemplar una obra d'art al taller de l'autor i amb el mateix artista com a amfitrió. Aquesta experiència és possible al barri del Putget i Farró gràcies a Tallers Oberts, una iniciativa cultural i per a totes les edats que ja acumula vuit exitoses edicions, l'última va ser el cap de setmana passat. L'exprofessora de batxillerat artístic Roser Busquets (Sant Quintí de Mediona, 1943) n'és una de les ideòlogues.

-¿Com va sorgir la idea d'obrir les portes dels tallers?

-Al barri de Sarrià feien una cosa semblant i, a l'intentar sumar-nos-hi, els organitzadors ens van aconsellar fer una jornada pròpia per la distància que ens separa.

-Tenien prou artistes per muntar una iniciativa en solitari.

-Sí. Ara en tenim 17, però hem arribat a ser-ne 27. El Putget i el Farró ha canviat molt. Fa 20 anys el carrer tenia molta més vida comercial. Aquí davant tenia una fusteria, un forn, molt a prop hi havia una vaqueria, diverses carnisseries... Molts baixos van tancar i es van convertir en vivendes... I tallers.

-L'objectiu de Tallers Oberts és mostrar la feina invisible.

-Els visitants al·lucinen. Els deixem xafardejar tota la nostra obra, al nostre estudi. Els més petits, fins i tot, poden pintar.

-¿Quanta gent pot arribar a passar pel seu estudi en dos dies?

-L'any passat se'm va acudir que la millor manera per comptabilitzar les visites i agrair-los l'interès era regalar una làmina a tots i cadascun dels participants. Tenia 200 dibuixos i els vaig regalar tots.

-¿En l'última edició també ha regalat alguna cosa?

-Sí. He acumulat durant aquest any 200 dibuixos més. Tots eren retrats, a llapis i aquarel·la, nus. ¡Han volat! Eren retrats ràpids, d'entre 3 i 8 minuts i realitzats amb models reals al Centre Artístic de Sant Lluc, a Ciutat Vella.

-¿I veure-la en acció?

-El cap de setmana de Tallers Oberts seria complicat perquè és un degoteig constant de visites, he d'atendre-les, explicar-los la meva feina...

-Es desconcentraria.

-Quan estàs creant, no te n'adones de res més. I si et distreus, és perquè no estàs prou concentrat. Diuen que quan pintes s'activa una part del cervell i la resta queda com adormida... Per això diuen que l'art és terapèutic.

-Suposo que relaxa.

-També he fet ioga, i s'hi assembla bastant, perquè entres en un estat que t'allunya de les preocupacions.

-¿Com va començar a pintar?

-Els meus pares eren pagesos, i ja de petitona preparava estampes i adorns per Nadal. Amb 15 anys me'n vaig anar de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) i em vaig traslladar a la casa dels meus oncles, a Barcelona, per estudiar a l'Escola Massana i em vaig treure el títol d'Arts Aplicades.

-I es va dedicar a l'educació.

-Sí. Primer a l'escola Tàndem, que vam obrir la meva amiga Rosa Maria Bonet i jo (Francolí, 34). Va estar oberta gairebé 20 anys, i teníem alumnes de totes les edats. Fèiem policromia, dibuix, escultura, macramé... Fins que vaig acabar la carrera de Belles Arts i vaig començar a fer classes en centres educatius.

Notícies relacionades

El paradís de les dàlies

Futur pol innovador a Sant Feliu

-Ara els dissenyadors treballen a cop de ratolí. ¿Què li sembla?

-És veritat que la pintura com a ofici s'està perdent. La joventut ara té altres eines, però no crec que siguin millors ni pitjors. Jo també he utilitzat l'ordinador, i està bé. Són maneres diferents d'expressar l'art.