CONTROVERTIDA OBRA SOBRE EL PATRIMONI DE BARCELONA
L'escala de la discòrdia
El Reial Cercle Artístic construeix una sortida d'emergència sobre la font més antiga de la ciutat
L'entitat preveu treure-la d'aquí tres anys, pendent de resoldre un conflicte judicial
Pedra i ferro 8 La font de Santa Anna i l’escala d’emergència, tapant l’abeurador, ahir. /
La popular sèrie còmica Aquí no hay quien viva existeix en una versió més intel·lectual i artística al cor de Barcelona. Es tracta de l'antic palau dels comtes de Pingatelli i la casa Bassols, finques situades a l'ocàs del Portal de l'Àngel, a la bifurcació cap a la catedral o Portaferrissa. Pot ser que recordeu una bella terrassa sota la qual molts músics comparteixen les seves melodies a canvi d'unes monedes. Alberga, des de fa 55 anys, el Reial Cercle Artístic, entitat sense ànim de lucre amb 450 socis i més de 130 anys d'història. Té en marxa una remodelació integral, i ha començat pel primer pis, on prenen forma tres restaurants que requereixen una sortida d'emergència. La solució, provisional, ha generat cert malestar, ja que s'ha instal·lat una escala exterior que tapa part de la font més antiga de la capital catalana, la de Santa Anna, construïda el 1356. L'edifici té una escalinata interna que serviria per desallotjar, però problemes amb el veïnat impedeixen que es pugui fer servir per ara.
Alfredo Arribas, arquitecte encarregat del projecte, explica que l'escapatòria s'ha fet de metall per ressaltar-ne «la qualitat d'element provisional». I, com menys temps hi estigui, millor per a ells, perquè l'ocupació del paisatge urbà surt a 18.000 euros l'any. La instal·lació, a punt d'acabar-se, cobreix bona part de l'abeurador de cavalls que utilitzaven els viatgers que s'allotjaven al pròxim Hostal del Vallès i les diligències que tenien aquí el seu origen i arribada. Hi desentona molt, això és un fet que ningú pot discutir, però segons Josep Fèlix Bentz, president del Reial Cercle Artístic, «aquesta era l'única manera que el restaurant pogués començar a treballar».
L'altra manera era resoldre un problema amb la persona que ocupa la planta baixa, Juan-Javier Bofill, que hi està de lloguer i regenta la Sala Güell, que exhibeix obres de Dalí. Aquest empresari és «el primer escandalitzat» davant el que qualifica de «destrucció d'un lloc històric», però, a la vegada, és també qui impedeix que es pugui fer servir l'escala d'emergència interior, que forma part del seu local. Bofill té tres anys de contracte amb el Cercle Artístic, propietari de l'edifici des que el desembre del 1959 es va firmar l'escriptura notarial en presència de l'alcalde José María de Porcioles. Serà el 2017, si abans no hi ha acord o indemnització o sentència judicial, quan l'entitat pugui utilitzar la via d'escapament, cosa que permetrà retirar l'estructura metàl·lica exterior.
Com més aviat millor
Mercè Homs, regidora de Ciutat Vella, aclareix, amb gest d'evidència, que l'escala és «absolutament provisional». «Més o menys un any», concreta la jove regidora. La llicència, segons va admetre al març el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, venç l'octubre del 2017, així que aquest sembla ser l'horitzó més plausible. «Si poguéssim, la trauríem avui mateix, però això no és possible si no podem accedir a l'escalinata original», es queixa Bentz. L'anterior restaurant, coneguts els fets, feia anys que funcionava sense sortida d'emergència, situació que l'entitat ha volgut solucionar amb aquesta reforma.
La llicència és un dels assumptes que es tractaran demà en la comissió d'Hàbitat Urbà a petició d'ERC, que denuncia cert urbanisme a la carta. Jordi Portabella, que estava al capdavant de Paisatge Urbà quan la font es va restaurar el 2002, considera que l'ajuntament, «al marge de baralles internes, ha de vetllar pel bé comú, no actuar en funció d'interessos particulars o privats».
