Condemnat a 59 anys l'assassí del triple crim de la Sagrada Família

Ningú ho diria a primera vista per l'escenari d'extrema violència que Alejandro Cuartero va deixar darrere seu a l'abandonar el domicili on residien els pares i la neboda de la seva exparella. Molt pocs podrien pensar que les tres persones mortes després d'encaixar un brutal seguit de cops només eren, en realitat, les víctimes propiciatòries amb les quals l'home va voler culminar una recargolada venjança contra Mónica C., per una ruptura sentimental que s'havia consumat set mesos enrere, però que ell no va acabar d'assumir mai.

Impressions inicials sobre el triple crim de la Sagrada Família que van anar quedant descartades durant les tres setmanes del judici amb la mateixa rotunditat amb què Cuartero va segar les tres vides de les víctimes, de 87, 78 i 16 anys. Idèntica contundència la que va exhibir el jutge, guiat pel veredicte unànime del jurat popular i atenent en gran mesura tant les peticions de la fiscalia com les de les dues acusacions particulars.

Això explica la condemna de 59 anys de presó a Cuartero, que en té 65 i en complirà un màxim de 30, acusat per una allau d'evidències que no li van deixar escapatòria. Una conclusió que considera acreditat el caràcter traïdor amb què l'imputat va actuar el matí del 27 de gener del 2012 per perpetrar els tres assassinats, amb «brutalitat i menyspreu per la vida aliena». El «punt final», segons el jutge, la macabra culminació de mesos de violència psíquica en què va assetjar la seva exparella, amb controls exhaustius, seguiments i amenaces.

DISTINTIU DE MINUSVALIDESA / El jutge creu provat que el condemnat va aprofitar el distintiu de minusvàlid del seu Mercedes per aparcar en zona de càrrega i descàrrega a prop de la Sagrada Família i del domicili de les víctimes, al carrer de Sardenya. És l'única explicació que troben els Mossos perquè no se'l multés en l'hora i mitja que va estar allà, des de les 8.05 hores, coincidint amb el moment en què la seva exnòvia anava a la feina. Les mateixes càmeres de seguretat del temple que van gravar l'automòbil van immortalitzar la presència de Cuartero, amb una bossa, el seu barret de cowboy i la seva característica coixesa.

Aquí s'esvaeixen les evidències en forma d'imatges. I comencen a succeir-se els indicis inculpatoris que aporten les proves pericials i els testimonis. Com la impossibilitat d'explicar com van acabar a les ulleres de Cuartero i al cordill restes de sang de dues de les víctimes. L'acusat va adduir que devia ser al sostenir el gos de la família, brut per les restes del crim. Els pèrits ho descarten per la qualitat del rastre i perquè ni Mónica C. ni els agents que van subjectar l'animal es van tacar. Tampoc es van trobar restes biològiques al maleter del cotxe on la mascota va estar hores. Segons la sentència, l'explicació més plausible és que provinguessin de les esquitxades «extremadament abundants» que van ocasionar els seus cops, propinats amb el martell que va usar Cuartero i amb restes de tres persones, sense que pogués precisar-se'n la identitat.

Notícies relacionades

Barcelona veta les rutes de borratxera a tota la ciutat i durant les 24 hores

BCN adjudicarà quatre pisos de 21 metres quadrats

CRUELTAT / Un objecte de contundència contrastada per aconseguir el seu fi, que justifica els 17 anys i mig que el processat haurà de complir per l'assassinat amb traïdoria de cada persona gran, aprofitant que no van oposar resistència per la seva edat i la seva feble constitució. Poca cosa més va poder fer la menor,  amb qui va ser especialment cruel en els cops que, així mateix, li va descarregar al cap. Un acarnissament que li va ocasionar «un gran patiment», sent «innecessaris» alguns dels cops per matar-la. L'evidència que Cuartero la detestava per la seva bona relació amb Mónica C. L'agreujant que explica els 22 anys i mig de pena.

Penes a les quals se suma l'any i sis mesos per un delicte de violència psíquica continuada a la qual va sotmetre la seva exparella implantant un GPS al seu cotxe sense que ella en tingués coneixement. Esperant-la tota una nit al portal de casa seva. Obrint les seves factures telefòniques i preguntant-li de qui eren números que no identificava. Contactant amb dos amics que ella va fer en un fòrum. D'aquesta actitud possessiva en van donar fe professionals de la salut que van atendre la dona i que van corroborar que era pròpia de violència de gènere i que actuava mogut per la seva estèril intenció de reprendre la relació. Amb el temps, la frustració de veure que els seus desitjos no es complien alimentava el despit i la desesperació que li van fer posar els ulls en la família de la seva exnòvia, víctimes inesperades de la venjança.