Un oasi a la ciutat més densa d'Espanya

L'Hospitalet és la ciutat més densament poblada d'Espanya. Les medalles de plata i bronze se les emporten en aquesta competició Barcelona i Badalona, respectivament. Però l'Hospitalet no té el primer lloc en la classificació per barris com Bellvitge (sinònim de gueto als 70 i ara resulta que el seu urbanisme d'àmplies avingudes és una benedicció), sinó per districtes com Collblanc-la Torrassa, on en menys d'un quilòmetre quadrat de superfície hi viuen més de 51.000 habitants. Els veïns estan d'enhorabona. Aquest cap de setmana s'hi inaugurarà un equipament municipal.

En euros ha costat 2,65 milions i, en paciència, molta més, perquè era un projecte que estava previst en la llei de barris de la Generalitat que, com tantes altres necessitats socials, va caure de la llista d'inversions del Govern. El gener del 2012 es van suspendre les obres que havien començat només uns quants mesos abans. L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat va decidir en aquell moment el que sembla que és comú des de fa un temps, ser el prestamista de la Generalitat, i va reprendre els treballs a compte del pressupost municipal i de confiar que algun dia cobrarà el que li deuen.

A l'edifici li han posat un nom llarg: Equipament Municipal d'Oci Antic Cine Romero. Queda molt clar, doncs, que en aquell solar hi havia un dels grans cines de barri de l'Hospitalet, el Romero, una sala amb més de 1.000 butaques que havia estat construïda el 1931 i en què es va veure de tot, des de vetllades de boxa fins a mítings de Federica Montseny i del primer màrtir anarquista de la CNT, Francisco Ascaso. Però allò va ser en temps del blanc i negre.

El cine Romero va tancar el 1981 tal com aleshores eren les sales de projecció de barri, amb un bon programa doble en el qual no faltava una mica de destape. L'última pel·lícula exhibida va ser La isla de los hombres peces, i ves per on, en alguns cercles ha acabat sent un producte 100% de sèrie B actualment considerat de culte.

Aleshores, fa més de 30 anys, a Collblanc i la Torrassa es feia servir una expressió que, recordada ara, resulta graciosa. «Anem a l'Hospitalet». Això deien en aquell moment els veïns quan anaven al centre del municipi. En el fons no era més que un senyal que el barri tenia identitat pròpia i, segons Carme Morro, coordinadora de la Comissió d'Entitats de

Collblanc-la Torrassa, encara és així. La comissió la formen 30 associacions, que per a un districte d'un quilòmetre quadrat no està gens malament. Coneixen bé les necessitats veïnals, de manera que quan es va abordar a què s'havia de destinar el nou equipament aviat hi va haver acord amb el regidor del districte, Jesús Husillos. «Aquesta era abans una zona envellida, però aquests últims anys la mitjana d'edat ha baixat», retrata el responsable municipal. La natalitat va repuntar abans de la crisi i la piràmide de població dóna símptomes per aquest motiu d'una sana recuperació per la base. L'arbre sembla que ha fet arrels.

D'AQUÍ UNA SETMANA / Una bona froma d'explicar la importància de l'equipament és explicar què hi tindrà lloc a partir de la setmana que ve. A la primera planta hi ha un parell de sales molt interessants. Una serà un espai familiar per a nens de zero a tres anys. Malgrat que té un cert aire de guarderia infantil, no ho  és. És un punt de trobada per a famílies que no volen o no poden portar els seus fills a una guarderia infantil convencional, però que no volen renunciar als avantatges que els petits de la casa (com diuen els experts en la matèria) socialitzin amb altres nens de la seva edat.

Que es tracta d'un edifici a la carta es nota en els detalls. Les parets de les sales infantils de la primera planta són en realitat pissarres infantils, des del sostre fins al terra. Ahir estaven immaculades. El més interessant (fotogènic, fins i tot) serà veure-les d'aquí uns quants dies.

FORMIGUER D'ACTIVITAT / L'edifici disposa d'aules d'informàtica, wi-fi, sales per a jocs de taula i un auditori polivalent, potser no gaire gran, però suficient. Tot això no trigarà a ser un formiguer d'activitat. Es tracta en la major part dels casos de serveis que actualment ja es presten en instal·lacions més precàries del barri. El que és realment més innovador serà el destí de la planta baixa. Batejada com La Claqueta, en homenatge al mètode amb què abans se sincronitzava el so i la imatge en els rodatges cinematogràfics. Serà una sala oberta a peu de carrer els set dies de la setmana perquè serveixi de punt de trobada per als adolescents del barri. Els joves solen ser els grans oblidats de l'urbanisme de les grans ciutats. Sempre hi ha lloc per a un parc infantil (davant de l'equipament, per exemple, n'hi ha un que s'acaba d'estrenar), però els arquitectes municipals poques vegades se'n recorden dels adolescents. Això, a Collblanc-la Torrassa és doblement urgent, perquè és un districte amb molt poques places públiques. La Claqueta serà un lloc on, amb la seguretat que es tracta d'un sostre  municipal, es podrà quedar per conversar, per jugar al futbolí, per tenir una taula i unes cadires i que la imaginació faci tota la resta...

En resum. Allò que es va planificar en la llei de barris serà per fi realitat aquest cap de setmana. Arriba tard, sí, però podria haver estat molt pitjor.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat