JORDI CASSASSAS, HISTORIADOR

«La nostra proposta no és independentista»

Jordi Casassas, a l’escalinata d’accés a l’Ateneu, al Palau del Baró Savassona.

Jordi Casassas, a l’escalinata d’accés a l’Ateneu, al Palau del Baró Savassona. / DANNY CAMINAL

2
Es llegeix en minuts
C.S.
BARCELONA

Jordi Casassas és catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. El seu últim assaig versa sobre el futur del catalanisme. La campanya que defensa es titula Idees, país, món. El teu Ateneu, i convida a participar a tots els socis en la iniciativa Digues la teva! (www.elteuateneu.cat)

-¿Com defineix l'Ateneu?

-És una de les principals institucions culturals de la ciutat. La seva projecció va més enllà de la Barcelona mateixa. Una trajectòria de més de 150 anys l'avala com a espai de diàleg, de tolerància, d'estudi i de projecció cultural al món.

-¿En què basa la seva proposta?

-A aportar un aire nou: una gestió més democràtica i una adequació als canvis que s'estan produint a Catalunya posant especial èmfasi en el procés sobiranista, però sense descuidar altres aspectes que impliquen la sensibilitat social. L'Ateneu no pot ser un receptor passiu d'idees.

-Parla d'independentisme.

-La nostra proposta no és independentista. Respectem la pluralitat, però estem a favor que se celebri el referèndum. És més, aquest tema s'ha de debatre a l'Ateneu per contribuir a la millora del país

-¿Quin paper juga aquesta institució en la societat barcelonina?

-L'Ateneu té la responsabilitat de ser un bon aparador de la dinàmica cultural barcelonina, catalana i mundial. Com a entitat, té potencial per generar opinió i força per posar de manifest els problemes de la nostra societat. El seu compromís és amb la cultura catalana en totes les seves manifestacions, sobretot les que procedeixen de joves.

-¿Quina és la seva prioritat?

-Que la vida associativa sigui  com una escola de democràcia. Hem de saber combinar la complexa gestió que necessita una entitat de 4.000 socis amb tot el que això representa amb la imprescindible democratització de la nova etapa. En aquests moments és la societat civil la que s'organitza i acaba empenyent l'activitat i les iniciatives que en aquests moments no assumeixen les institucions públiques i els partits polítics.

-¿Quins records emotius guarda dels més de 30 anys com a soci?

-El fet d'haver conegut i sentit intel·lectuals com el bibliotecari Jeroni Guillén, el polític Jordi Maragall i el filòsof Francesc Gomà. Amb impacte, no oblido que a l'Ateneu va ser on em vaig assabentar de l'entrada de Tejero a les Corts espanyoles. Era un migdia, me'n recordo bé.

-¿Es pot parlar de tot a les tertúlies, conferències i taules rodones que convoca l'Ateneu?

-En principi sí, però tota llibertat necessita una responsabilitat i no traspassar uns límits. Parlar de segons quines qüestions pot derivar en una apologia de temes contraris als drets fonamentals o que creïn susceptibilitats en la sensibilitat mitjana. D'entrada hi posaria alguna objecció.

Notícies relacionades

-¿A quins temes es refereix?

-El que no permetria són apologies del racisme, del totalitarisme i de les desigualtats socials. Hi ha una línia que no s'ha de travessar.