el personatge

Any Domènech i Montaner

El 2014 és clau per al reconeixement internacional de l'arquitecte modernista amb les obertures al públic del pis principal de la Casa Lleó i Morera i del recinte de Sant Pau

L’AUTOR I LA SEVA OBRA 3 Lluís Domènech i Montaner contemplant el Pavelló de l’Administració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A dalt, a la seva dreta, el Palau de la Música Catalana. A sota, les façanes de la Casa Fuster, al passeig de Gràcia, 132, i la de la Casa Lleó i Morera, al mateix carrer, al número, 35, que acaba d’obrir les portes al públic.

L’AUTOR I LA SEVA OBRA 3 Lluís Domènech i Montaner contemplant el Pavelló de l’Administració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A dalt, a la seva dreta, el Palau de la Música Catalana. A sota, les façanes de la Casa Fuster, al passeig de Gràcia, 132, i la de la Casa Lleó i Morera, al mateix carrer, al número, 35, que acaba d’obrir les portes al públic. / ARXIU / JOSEP GARCÍA / ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA/

3
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL / Barcelona

El gener d'aquest any va obrir les portes al públic la planta noble de 400 metres quadrats i el pati de la Casa Lleó i Morera amb les seves fantàstiques vidrieres. Lluís Domènech

i Montaner es va encarregar el 1902 de la reforma integral d'aquest edifici construït el 1864 pel mestre d'obres Joaquim Sitjas al passeig de Gràcia cantonada amb Consell de Cent. Aquell mateix any, l'arquitecte modernista va acceptar el seu gran repte urbanístic: la construcció del recinte hospitalari de la Santa Creu i Sant Pau, un encàrrec aconseguit gràcies a l'amistat que mantenia amb el doctor Bartomeu Robert i al qual va dedicar els últims anys de la seva vida.

El destí ha fet que aquestes dues obres de Domènech i Montaner tornin a coincidir en la data de finalització d'anys de rehabilitació arquitectònica. El 2014 passarà a la història com l'any en què Barcelona va redescobrir la transcendència i carisma de l'obra d'aquest arquitecte que amb prou feines dóna nom a un petit carrer del barri de Montbau a Horta i a un institut.

Domènech i Montaner està més valorat a Canet de Mar (Maresme), on va reformar el 1883 el Teatre Principal i va construir un any després l'Ateneu, un dels seus primers edificis. El 1891 hi va aixecar la Casa Roura, la segona residència, la finca d'estiueig dels seus cunyats, el comerciant barceloní Jacint Capmany i la seva dona Francesca Roura. El 1896 va seguir la seva prolífica obra a Canet amb la reforma de la fortalesa del castell de Santa Florentina. Tres anys després va firmar els plans de la fàbrica Jover i Serra, i el 1918 va edificar la Casa Domènech, l'última obra projectada i realitzada amb la col·laboració del seu fill Pere Domènech i que actualment és la seu d'un museu dedicat a ell.

El Palau de la Música Catalana, a Ciutat Vella, és, sens dubte, fins ara l'immoble més admirat i visitat de Domènech i Montaner, també autor de l'interiorisme de l'Hotel España, de la Casa Fuster (avui un luxós hotel davant dels jardins de Salvador Espriu), de la Casa Thomas al carrer de Mallorca, del fabulós Castell dels Tres Dragons al passeig de Picasso i de l'antiga Editorial Montaner i Simón, actual seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Etapa madura

«L'Hospital de Sant Pau, juntament amb el Palau de la Música són les obres públiques que defineixen millor l'obra madura de Domènech i Montaner», exposa Mireia Freixa, del Grup de Recerca en Història de l'Art i Disseny Contemporani (Gracmon) de la Universitat de Barcelona, membre de la Fundació Domènech i Montaner i assessora de les obres de remodelació del Recinte Modernista.

Per Freixa el conjunt de Sant Pau culmina una tradició d'arquitectura hospitalària a Barcelona que té les arrels en el vell Hospital de la Santa Creu. «Va prosseguir a la Casa de la Convalescència, l'Acadèmia de Medicina i l'Hospital Clínic», puntualitza. Des del punt de vista arquitectònic val la pena destacar en l'obra de Domènech «la integració que assumeixen totes les arts decoratives amb les arts de la construcció».

L'Exposició Universal del 1888 va ser l'esdeveniment que va consolidar professionalment Domènech i Montaner com a arquitecte. Fruit d'aquells anys van ser la construcció del Castell dels Tres Dragons, que va albergar un restaurant, i del desaparegut Hotel Internacional, que es va construir en un terreny guanyat al mar en el temps rècord de 53 dies. Al finalitzar l'exposició es va demolir.

Notícies relacionades

En les visites guiades que organitza l'empresa Cases Singulars per la Casa Lleó i Morera s'explica que el seu pare era l'editor Pere Domènech, que primer va estudiar Ciències, Física i Matemàtiques i després Arquitectura, i que es va llicenciar el 1873. Abans de treballar va viatjar per Europa per conèixer les tendències arquitectòniques,

i al seu retorn a Barcelona es va incorporar com a professor a l'Escola d'Arquitectura, de la qual va ser director el 1900, i on també va formar Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol.