Sant Pau, adéu als virus

Durant dècades, els pavellons modernistes de Sant Pau van ser escenari de la lluita entre l'esperança de vida i l'amenaça de la mort. A partir d'ara, serà paradís de japonesos, russos i d'altres turistes que una vegada trasportats fins a la Sagrada Família no tindran inconvenient a arribar-se fins al recinte de Lluís Domènech i Montaner per completar l'àlbum fotogràfic barceloní.

La restauració del complex arquitectònic era imprescindible, una obligació històrica, tot i ser una rehabilitació costosa. De fet, la inversió no hauria estat possible sense l'ajuda europea i el seu manteniment resultaria inviable sense la instal·lació d'organismes universitaris o instituts d'investigació de finançament internacional. En la mateixa solució -segurament l'única existent-, radica la gran incògnita sobre la seva integració ciutadana. Turistes, estudiosos i científics vindran a suplir malalts, metges i infermeres.

El canvi és a millor, sens dubte; però, i ¿els barcelonins sans, allunyats fins ara del lloc pels virus i la tanca protectora, com viuran aquest imminent Sant Pau patrimonial? La comunitat científica associada al nou centre sanitari construït prop de la ronda del Guinardó, la que hi ha i la que podria venir, ha de treballar al recinte modernista. Però és coneguda l'aversió d'investigadors, professors i tècnics de disciplines acadèmiques o urbanístiques respecte del soroll ciutadà. Amb el turisme no podran; serà una font d'ingressos innegociable per als gestors del complex. Per contra, els barcelonins ho podríem tenir pitjor per disfrutar d'aquest patrimoni universal.

La biblioteca provincial

Va ser una llàstima que en el seu moment no prosperés la idea d'instal·lar en alguns dels pavellons alliberats d'aquest recinte la biblioteca provincial que l'Estat ha de pagar a Barcelona, com fa en totes les províncies. El Born va guanyar la partida momentàniament, fins que les pedres sagrades del 1714 van desaconsellar el projecte, finalment previst per a l'Estació de França, encara que una mica oblidat, segons sembla.

Notícies relacionades

Del cine de terror a la "‘xoni’ ideal"

El pes industrial del Vallès equival al de la província de Biscaia

Si s'hagués decidit per la ubicació modernista, la biblioteca hauria actuat com a focus de vida ciutadana, atracció d'estudiants, lectors i curiosos en general, a més de seguir amb la tradició de llegar a la cultura l'espai inservible per a l'activitat mèdica. Així va passar quan la institució de la Santa Creu va abandonar el barri gòtic per renéixer en les proximitats del Guinardó: les velles pedres del segle XV van acollir la Biblioteca de Catalunya. Però al segle XXI no va funcionar la permuta de llits per llibres.

Per una altra part, segurament el patronat podria haver arriscat alguna cosa dels diners ingressats pel seu patrimoni immobiliari per assegurar-se que entre els nous inquilins dels excepcionals pavellons hi hagués algunes institucions i entitats ciutadanes que permetessin aportar vitalitat barcelonina a l'escenari. Aquesta presència no hauria de ser incompatible amb un ús més sofisticat i prestigiós com el que ja està compromès. Potser més endavant serà viable. De moment, i sense matisos, la rehabilitació de Sant Pau és una gran notícia per a la ciutat de Barcelona.