El difícil accés als papers limita el pla d'assentaments

Després de mesos de feina dura, de llargues tardes d'assessorament personalitzat a l'Ateneu La Flor de Maig cada dimarts i dijous, de les gairebé 60 sol·licituds de permisos de residència i treball entregades per la Xarxa de Suport als Assentaments del Poblenou a la Delegació del Govern, només s'han aconseguit cinc informes favorables per a la regularització de cinc de les 255 persones apuntades a les llistes de desallotjats de les naus del carrer de Puigcerdà i de Pere IV, vaixells insígnia dels assentaments irregulars a la capital catalana. L'ajuntament, per la seva part, en el marc de la tutela oferta pel pla d'assentaments irregulars, ha aconseguit fer el mateix amb quatre més. O, el que és el mateix, gairebé mig any després de l'escalada de desallotjaments que van afectar més de 300 persones, no arriben a la desena els que han pogut regularitzat els seus papers com a primer pas per intentar iniciar una nova vida.

A l'hora de fer un balanç sobre els primers mesos del pla impulsat pel municipi amb l'objectiu d'eradicar els assentaments que en els últims anys s'havien anat estenent a les naus i solars abandonats al Poblenou, on malvivien centenars de persones sense recursos, la gran majoria dedicades a la recol·lecció i venda de ferralla, tant els immigrants desallotjats com la xarxa social que els dóna suport i l'Ajuntament de Barcelona coincideixen que el principal escull és la regularització, competència que recau en l'Estat. «Els costa un gran esforç tant econòmic -la sol·licitud dels penals, un dels requisits per tramitar la sol·licitud pot arribar a costar fins a 300 euros- com burocràtic reunir tots els papers per entregar la sol·licitud a la Delegació del Govern i després la gran majoria es queden encallats. Estem esperant una reunió a tres bandes, entre ajuntament, Govern i Generalitat per afrontar aquest problema, però de moment no tenim data», apunta Montse Milà, activista de la Xarxa de Suport als Assentaments del Poblenou. Afegeix que la dispersió dels immigrants

-els allotjaments alternatius estan distribuïts per tota la ciutat- en dificulta l'organització i les possibilitats que tenen de guanyar-se la vida. «Molts segueixen vivint de la ferralla, però sense les naus on manipular-la se'ls fa més difícil vendre-la», prossegueix la dona.

ALLOTJAMENT INDEFINIT / Miquel Esteve, Comissionat de l'Ajuntament d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona i ideòleg del pla d'assentaments, el qualifica de forma positiva. «Mai abans s'havia fet un tractament tan integral de l'assumpte», insisteix. Ara com ara hi ha 134 persones vivint de recursos municipals, ja sigui en albergs per a persones sense casa, en pensions o en pisos tutelats d'entitats del tercer sector (el nombre menor). Des de la Xarxa de Suport als Assentaments del Poblenou admeten que l'ajuntament ha mantingut la seva paraula en el tema de l'accés d'aquestes persones a un sostre temporal, però el que els angoixa és quant de temps podrà mantenir-se si aquestes persones no aconsegueixen regularitzar-se per poder ser independents. «Ells han vingut aquí a treballar, no volen viure de la beneficència», subratlla Manel Andreu, de l'associació de veïns del Poblenou.

Esteve comparteix aquest patiment. «La nostra responsabilitat era donar-los assistència social i ho hem fet i ho seguim fent. Ara li toca a la Delegació del Govern respondre», diu el comissionat, que afegeix que, al marge de sostre, hi ha 16 persones del pla que s'han «inserit» al mercat laboral -fa més de tres mesos que estan treballant- i una altra desena que han començat a firmar contractes temporals de treball.

Notícies relacionades

L’ambulància de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet no circularà més

Un excepcional fons fotogràfic

Per als afectats, fins que s'arregli l'encallat tema dels papers «tot és un pegat». «Només hi haurà solucions per als que tinguin la documentació en regla. La resta segueix igual o pitjor encara. El pla municipal presenta avanços, però per a una minoria», assenyala Andreu, que recorda que encara hi ha 18 assentaments on viuen unes 200 persones. «En un, el del carrer de Paraguai, hi viuen 15 persones, amb ordre de desallotjament», adverteix preocupat.

Vegeu el vídeo de la notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat