ELS COMPTES DE LA SEGONA CIUTAT DE CATALUNYA

L'Hospitalet apuja un 7,7% el pressupost del 2014 gràcies a l'IBI i a l'IAE

Marín no secunda les retallades socials de la Generalitat i reclama 14 milions que deu a la ciutat

L’alcaldessa socialista de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín.

L’alcaldessa socialista de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín. / JOAN PUIG

1
Es llegeix en minuts

El pressupost municipal de l'Hospitalet per al 2014 serà de 218 milions d'euros, sensiblement superior al del 2013. Augmenta un 7,73% tot i que els ingressos de les arques municipals procedents del Govern central i de la Generalitat cauen de forma notable.

L'alcaldessa Núria Marín ha exposat aquest dimarts, durant la presentació dels comptes de la ciutat per a l'any que ve, que l'ajuntament es nega rotundament a ser la corretja de transmissió de les polítiques de retallades que promou, per exemple la Generalitat, en matèria d'atenció social.

L'Hospitalet basarà l'increment del muntant total del pressupost en dos pilars, una pujada de l'impost de béns immobles (IBI) pròxima al 6% i una previsió de més ingressos en concepte de l'impost d'activitats econòmiques (IAE). En aquest últim cas, la transformació que l'Hospitalet va portar a terme a la zona de la Granvia abans de l'explosió de la crisi ha acabat per ser un salvavides per als comptes de la ciutat.

Marín ha volgut subratllar que en aquests moments la Generalitat deu gairebé 14 milions a l'ajuntament. És una xifra molt alta. Però és quan es baixa a la lletra menuda d'aquest deute quan es comprèn millor el pols que mantenen en aquests moments les dues administracions.

Notícies relacionades

L'alcaldessa denuncia que la Generalitat ha reduït a zero durant el 2013 la seva aportació a les guarderies infantils i que molt probablement repetirà aquesta dràstica retallada el 2014. Aquesta decisió unilateral de la Generalitat trenca el compromís establert anys enrere, quan es va acordar que aquesta mena d'equipaments preescolars eren bàsics per al foment de la natalitat en una societat preocupada per les polítiques de família.

En aquell moment, es va decidir que el cost d'aquest servei es dividiria en tres parts iguals, és a dir, entre Generalitat, ajuntaments i famílies. Una opció seria ara tancar les guarderies. Una altra, repercutir el sobrecost inesperat en els pares. Marín ha defensat la tercera via, apujar els impostos i taxes municipals per no retallar en polítiques socials.