Els símbols de la capital catalana

Icones per a Barcelona

La Font Màgica, la Pedrera i Santa Maria del Mar s'alcen com a llocs emblemàtics de la ciutat

Els lectors i 10 il·lustradors han recolzat aquesta campanya amb repercussió a les xarxes socials

Icones de Barcelona / {ANAHÍ} {GALLARDO} / JULIO CARBÓ

3
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL
BARCELONA

La Font Màgica de Montjuïc, la Pedrera i la basílica de Santa Maria del Mar són les icones més representatives i carismàtiques elegides en la campanya impulsada aquest estiu per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, en la qual han participat, primer, els lectors, recolzats després per 10 il·lustradors, dissenyadors o arquitectes de renom que han creat un logotip per a les 10 insígnies seleccionades a la secció 'Entre tots'. Un cop publicats tots els dibuixos amb les seves argumentacions a 'El Periódico de l'Estiu', un jurat d'experts ha votat per unanimitat aquests tres símbols de la capital catalana del segle XXI.

La riquesa patrimonial de Barcelona és una de les claus del seu atractiu internacional, un potent imant que atrau milions de turistes que s'escapen per disfrutar dels carrers d'una ciutat rica en referents històrics i en símbols arquitectònics, urbans i artístics.

REPERCUSSIÓ // A diferència de Nova York, amb l'estàtua de la Llibertat, o de París, amb la torre Eiffel, Barcelona no té una icona turística indiscutible. Cada barceloní té la seva pròpia. D'aquí ve l'interès d'aquesta proposta, que ha tingut una gran repercussió a les xarxes socials, que també han valorat les altres set icones finalistes: la Sagrada Família, el Tibidabo, l'estàtua de Colom, la torre Agbar, l'Eixample, la font de Canaletes i la típica rajola de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Les més comentades a Facebook i Twitter han estat el Colom de Mariscal, el parc d'atraccions de Miguel Gallardo i la font de la Rambla vista per Nazario.

DECISIÓ UNÀNIME / El jurat, compost per Miquel Espinet, president del Foment de les Arts i del Disseny (FAD); Enric Hernàndez, director d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA; Pau Herrera, president de l'Associació Espanyola de Directius (AED); José Angel Abancens, president de l'Associació Empresarial de Publicitat, i Frank Aleu, artista guardonat el 2012 amb el Premio Nacional de Cultura en la categoria Audiovisual, es va reunir dimarts passat. El tribunal va destacar «la varietat» dels llocs seleccionats que procedeixen de diferents barris de Barcelona i «la qualitat i la llibertat creativa» dels dibuixos, les fotografies i les composicions digitals. Sense predisposició per part del jurat, les icones guanyadores viatgen per tres districtes: Ciutat Vella, l'Eixample i Sants-Montjuïc.

La il·lustració de la Font Màgica creada per Mariona Omedes, també Premio Nacional d'Audiovisual, però el 2001, va suscitar molts elogis per diversos motius. «El color, el sentit artístic, la manera de transmetre la màgia d'un espectacle de llums i aigua i l'enginy i la claredat de la proposta», van enumerar sobre el logotip de la font més visitada de Barcelona, en una zona en ple auge d'assistència ciutadana.

«El caràcter públic de la zona fa que la Font Màgica sigui dels ciutadans. Anar a veure-la és una experiència màgica», va declarar el lector Rafael Cámara, de professió maquinista, al defensar la seva icona favorita. Lluís Llanas Rigol, de l'Associació de Comerciants de la Creu Coberta, va firmar un article en què recordava que «generacions de barcelonins l'han visitat els últims 80 anys: els pares han portat els fills, i els fills, els néts».

Marta Cerdà, jove dissenyadora gràfica, il·lustradora i especialista en tipografies originals es va inspirar en una de les dues torres de ventilació que s'aixequen a la terrassa per compondre el seu logo de la Pedrera. «Quan camino per la Casa Milà sento que sóc dins una obra d'art. Recórrer-la és una sensació tàctil, visual i gustativa», va descriure Cerdà. L'economista Xavier Sanchís, el lector que la va proposar, va assenyalar que «des de la seva terrassa es pot apreciar la modernitat, i no tan sols el modernisme, de l'obra d'Antoni Gaudí».

Notícies relacionades

L'elecció de l'església de Santa Maria del Mar respon a «un reconeixement al Born, un barri en plena transformació que té un gran passat i un gran futur». En opinió de l'autor de la il·lustració, l'arquitecte Josep Bohigas, la sobrietat d'aquesta basílica la converteix en moderna. «És, igual que el Born Centre Cultural, un carrer o una plaça coberta perquè els vianants la poden travessar de porta a porta», defineix l'arquitecte, fill del respectat urbanista Oriol Bohigas.

Pel lector Juli Miralles, el bomber que la va triar, és l'església dels barcelonins, perquè «es va sufragar bàsicament amb les almoines de la gent del barri».