La justícia ordena desallotjar desenes de pisos que van ser ocupats a La Mina en un sol dia el 2017

Gairebé una dècada després que es cometessin les ocupacions, els jutjats de Badalona han dictat almenys 39 ordres d’expulsió de moment, indica l’Ajuntament de Sant Adrià. Els avisos han arribat en els últims mesos als domicilis i els llançaments es preveuen executar des del pròxim 8 de juny i els dijous de cada setmana fins al desembre. Hi ha dies en què estan programats tres o quatre desallotjaments simultanis. El govern municipal diu que "està previst que la totalitat de l’habitatge d’aquests blocs es destini a reallotjar veïns del bloc Venus".

Per la seva banda, habitants dels pisos ocupats s’han concentrat aquest dilluns davant del consistori per reclamar solucions davant els desnonaments imminents. Alerten que no tenen cap altre sostre on refugiar-se i asseguren que pensen resistir als pisos, encara que la policia els ordeni marxar. Jéssica Blázquez ha comentat que espera el desnonament per al 10 de desembre. "Els pisos van estar buits durant set anys i moltes famílies hi vam entrar perquè necessitàvem sostre per viure", ha argumentat la noia.

Les resolucions judicials són fruit de les denúncies que, fa anys, va interposar el Consorci de La Mina, un ens en què participen la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià i la Diputació. Els ocupants reben el suport del Sindicat d’Habitatge de la Verneda i el Besòs. Sostenen que el consorci va arribar a prometre a diverses famílies ocupants que podrien regularitzar la seva situació mitjançant lloguers socials. No obstant això, afirmen que l’òrgan va acabar fent marxa enrere i que, fa aproximadament un any, els va advertir que tots serien desnonats.

"Hi va haver veïnes que van entregar la documentació per al lloguer social, ¿per què aquest canvi de criteri? Necessitaven el lloguer fa un, dos o tres anys, i també ara", ha esgrimit Víctor, del Sindicat del Besòs. Alhora, ha defensat que la demora a posar fi a l’agonia de Venus no és fruit de l’ocupació massiva del 2017. "Els veïns de Venus havien de pagar per reallotjar-se i, quan s’ocupen els blocs, ja no estaven pensats per a ells", ha argumentat. Durant tots aquests anys, els afectats de Venus han evitat entrar en conflicte pels pisos en litigi, sense reclamar-los com a propis ni tampoc donant suport als ocupants en públic.

Assalt simultani

Tots els domicilis ocupats van ser assaltats entre una tarda i una nit de juliol del 2017. Va passar un mes després que els Mossos d’Esquadra desmantellessin una trama per la qual es va confiar la vigilància de 144 pisos deshabitats a La Mina al cap d’una família que ha acumulat detencions i condemnes per controlar part del tràfic de droga al barri. Els concentrats aquest matí davant l’ajuntament han negat que l’ocupació massiva es desencadenés en destapar-se la concessió irregular de la seguretat dels domicilis buits.

Notícies relacionades

La millor croqueta de Barcelona, a punt de revelar-se: podràs ser a l’esdeveniment gratis

Les càmeres de Via Laietana multaran a partir del 27 d’abril amb 90 euros cada vehicle que pugi per la via sense autorització

El 2020, l’Audiència de Barcelona va declarar culpable de prevaricació un extinent d’alcalde del PSC de Sant Adrià, Juan Carlos Ramos, i li va imposar nou anys d’inhabilitació per entregar sobres amb diners a Ángel Amaya, conegut com a Tío Cristina i patriarca de Los Manolos. Se li va confiar que protegís els habitatges perquè no fossin assaltats, sense que hi hagués cap contracte públic que emparés l’encàrrec.

En paral·lel, existien contractes pels quals les institucions van arribar a pagar fins a 342.000 euros anuals per custodiar els domicilis i que continuessin deserts fins que es trobés una solució per als damnificats de Venus, incapaços d’abonar les quantitats que aleshores se’ls va exigir per canviar el seu pis deteriorat per un altre de nou, sovint superiors als 40.000 euros. En tot cas, la comesa no la van dur a terme empreses homologades de seguretat, sinó que va acabar delegant-se en el Tío Cristina. Així, els habitatges es van mantenir deshabitats durant anys, en plena crisi immobiliària i en una zona que concentra alguns dels carrers on es declara menys renda de l’àrea metropolitana de Barcelona.