Pedres a la cadira de rodes

Montserrat Vallès és mare d'Ahmed Sall, un noi de 22 anys que pateix pluridiscapacitat: paràlisi cerebral i altres patologies afegides. Ella, als seus 66 anys, empeny amb els seus braços cada matí una cadira de rodes que no és elèctrica perquè el seu fill no pot conduir-la. Per Ciutat Vella, esquiven tota mena d'obstacles: pedres, turistes, pendents, motos en carrers de vianants i esglaons. La primera cosa a què s'enfronten són les escales d'un pis sense ascensor a la plaça de la Llana, i el segon, l'accés al metro, ja que la parada més pròxima, la de Jaume I, no està adaptada, de manera que ha de caminar empenyent la cadira fins a la Barceloneta.

Notícies relacionades

L’ambulància de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet no circularà més

Un excepcional fons fotogràfic

És un exemple de la vida quotidiana de moltes persones a Barcelona. Estudiants d'arquitectura, acompanyats de persones amb problemes de moviment, asseguts en cadira de rodes o amb un bastó i un antifaç, van recórrer els barris de Sant Pere, de Santa Caterina i de la Ribera per sentir a la seva pell com costa pujar l'esglaó d'una botiga o caminar sense veure les rajoles quan sobresurten del terra. Ensopegades, un cotxe descarregant caixes, bicis per carrers estrets, patinets descontrolats, establiments d'impossible accés, rampes mal col·locades. Una prova d'obstacles en tota regla.

>> Llegiu la informació completa sobre les barreres arquitectòniques de Barcelona a e-Periódico.