'Striptease' arquitectònic

Open House BCN celebra la seva quarta edició amb un èxit creixent de públic i un 10 en organització

El programa inclou aquest any fins a 110 visites, des de pisos particulars fins a joies de difícil accés

De portes endins a 48 hopen house. / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
CARLES COLS
BARCELONA

Barcelona va celebrar ahir amb un indiscutible èxit de públic i d'organització la primera jornada de l'encara insuficientment conegut Open House, potser una de les millors maneres de tornar a estimar aquesta ciutat, de conèixer-la millor, molt més íntimament, de ser-hi turista  però sense aguantar els turistes, una equació poques vegades possible.  Avui se celebra la segona jornada de l'Open House. Desenes d'edificis que solen ser inaccessibles parcialment o totalment al públic poden ser visitats. És un 'striptease' arquitectònic. Més fins i tot que això. Una lliçó d'anatomia urbana.

La idea és tan estranya que només podia ser anglesa. Això va començar a Londres fa 21 anys. Una societat sense ànim de lucre, com ara a Barcelona, es va arremangar i va posar sobre la taula l'original idea. Tot el que mereixeria ser visitat hauria de poder ser visitat. Barcelona ja va per la seva quarta edició, i aquest any amb una oferta gens menyspreable, fins a 110 edificis. «L'arquitectura, i de vegades això s'oblida, és cultura», explica Elisenda Bonet, directora de l'Open House, un càrrec que en dies com ahir i avui requereix la paciència i precisió d'un rellotger. No serà en va l'esforç -sosté Bonet- si poc o molt els barcelonins prenen consciència que la col·lecció arquitectònica de la ciutat té tant o més valor que el que atresoren, per exemple, les seves pinacoteques.

A mig matí hi havia cues, ni molt llargues ni molt curtes, en la majoria de propostes incloses en el programa de l'Open House.

No és fàcil destacar-ne una per damunt de les altres, però el que potser simbolitza més bé l'essència de l'Open House és traspassar les portes de la Torre Girona, un edifici poc conegut situat al carrer de Jordi Girona, darrere els jardins de Pedralbes. Allà, al centre del que un dia va ser una capella, hi ha el que va ser anys enrere l'ordinador més potent d'Europa, el Mare Nostrum. Ja no ho és. Ara ocupa la novena posició, fins i tot després d'haver estat millorat, però com va dir la revista 'Fortune', potser no el més potent del món, però sense cap mena de dubte sí que és el més bonic. El contrast entre passat i futur espanta. I poc o molt això és el que destil·la el programa de l'Open House.

La PedreraSanta Maria del Mar o la casa Batlló, és a dir, la ruta turística arxiconeguda, tenen alguna cosa de papallona travessada per una agulla, immutables malgrat el pas del temps gràcies al cotó fluix amb formol.  Però això no és el que passa comunament. El normal és la mutació. Entre els espais visitables hi havia ahir, així, fins i tot diversos pisos particulars que permetien  comprovar, amb una visita guiada de vegades pel propietari, de vegades per l'arquitecte autor de l'obra, com darrere de les façanes de l'Eixample s'han reinventat les maneres de distribuir  les estances d'un pis. Com a cas curiós, el de l'àtic del número 110 del carrer de Sepúlveda, més que res perquè un arquitecte de Thehallstudio i la propietària de l'apartament, Irene, es van conèixer fa un parell d'anys en una cua d'una edició anterior de l'Open House.

45.000 VISITANTS / Refugis antiaeris, les clavegueres de la ciutat, les entranyes de les fonts de Montjuïc, el terrat de l'Arc del Triomf, el Cercle del Liceu, l'Hotel Mandarín, la torre del Banc Sabadell, les bambalines del Molino..., i així fins a 110 punts al mapa, és obvi que resulta impossible visitar tota l'oferta en un sol cap de setmana. «Els visitants, uns 45.000 l'any passat, van com a molt a dos o tres llocs», explica Bonet. Serà doncs la constància any rere any la que permetrà als barcelonins conèixer la seva pròpia ciutat com no l'havien conegut fins ara i, sobretot, comprendre com és d'atípica la història de la seva arquitectura.

Notícies relacionades

A Barcelona li va costar Déu i ajuda desenganxar-se del modernisme. Una manera de comprovar-ho ahir era anar primer de visita a la Casa Planells, la cantonada que Josep Maria Jujol va aixecar a la confluència del carrer de Sicília amb l'avinguda de la Diagonal, construïda el 1924, i anar després de seguida fins a la Casa Bloc, al districte de Sant Andreu, on només nou anys després el racionalista Josep Lluís Sert va començar a edificar aquells pisos. Una obra està als antípodes arquitectònics de l'altra i viceversa. Totes dues, però, diuen molt del moment polític en què van ser impulsades i, sobretot la de Sert, convida a imaginar com hauria lluït avui Barcelona si no hagués caigut en el fosc període arquitectònic del franquisme.

A la quarta edició de l'Open House, en resum, li queden només unes hores, les d'avui, però Bonet que hi haurà una cinquena edició i moltes més, sempre que no falli la xarxa de patrocinadors que permeten organitzar   la iniciativa.