La Casa dels Cotoners acollirà un hotel de luxe

La Casa dels Cotoners, construïda entre el 1880 i el 1882 per l'arquitecte Elies Rogent a la Gran Via, 670, (entre els carrers de Llúria i Bruc) ha iniciat la reforma arquitectònica per ser la seu d'un nou hotel de luxe a Barcelona. Un grup d'inversors catalans estan en negociacions amb influents cadenes hoteleres internacionals per completar un projecte que està ubicat just al costat de l'Hotel Palace, l'antic Ritz.

Les obres van començar fa un mes a l'entrada principal i en tres plantes, a l'espera que es desallotgi tot l'edifici. Actualment hi tenen el seu emplaçament l'Institut Estudis Financers de Barcelona, una escola especialitzada en formació i divulgació bancària, i l'Associació Industrial Tèxtil del Procés Cotoner (AITPA), hereva del Servei de Comerç Exterior de la Indústria Tèxtil Cotonera (SECEA), que va adquirir l'edifici el 1957. Llavors, la casa va ser rehabilitada i ampliada per l'arquitecte Nicolau Maria Rubió, que el 1917 va ser el director dels jardins públics de Barcelona i el dissenyador dels jardins del Turó Park, del Palau de Pedralbes i de Montjuïc.

LLOGUER DE L'IMMOBLE / L'AITPA no vol perdre la propietat de l'immoble neoclàssic, per la qual cosa no es tracta d'una venda sinó d'un lloguer, que s'ultimarà quan l'Institut Estudis Financers abandoni el local. L'associació cotonera encara celebra alguna junta a la casa que el burgès Miquel Boada va encarregar a Rogent, tot i que la majoria de les seves activitats són a Sabadell.

Des del mes de novembre de l'any 2010, l'AITPA forma part de La Confederació de la Indústria Tèxtil (Texfor), organització empresarial que integra les patronals del tèxtil de capçalera, com la Federació Tèxtil Sedera, amb seu al carrer de Sant Quirze, de Sabadell, on ja té les oficines. Per aquest motiu, ben aviat desallotjaran els espais que encara mantenen a la Casa dels Cotoners. Aquests solemnes salons es convertiran en restaurants, en suites i en sales de reunions del futur complex hoteler.

En un informe sobre la Casa dels Cotoners (també coneguda com la Casa del Cotó) elaborat per l'AITPA destaca la bellesa de l'escala general, construïda amb ferro, fusta, vidre i alumini. La seva peculiaritat és que no es recolza en el terra inferior, sinó que està suspesa de l'entramat metàl·lic del pis més alt de l'edifici, la qual cosa li dóna un aspecte lleuger i aeri.

Les sales reformades per Rubió perquè l'edifici de Rogent adquirís la solemnitat que precisava la nova seu de l'associació de cotoners compten amb marbres exquisits. El mobiliari, incloses les alfombres, les portes de fustes nobles i les làmpades, concedeixen un aire senyorial a tot l'espai.

La web de l'AITPA dedica una pàgina a la història de la Casa dels Cotoners. Hi explica que quan Rubió va ser consultat per la Immobiliària Tèxtil Cotonera sobre la remodelació de l'edifici, ell va argumentar dues qüestions bàsiques: la primera, que la moderna indústria tèxtil cotonera de Catalunya va ser una creació del segle XIX, i el projecte no havia d'oblidar aquella dada fonamental. En conseqüència, l'arquitecte va decidir que l'edifici i el seu estil neoclàssic barceloní, representatius de la tradició vuitcentista de la indústria catalana, s'havien de perpetuar en el nou immoble.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

SALVADA DE SER DEMOLIDA / Aquesta decisió de Rubió va salvar de l'ensorrament l'edifici construït a finals del segle XIX per Rogent, l'obra més coneguda del qual és la Universitat de Barcelona. No obstant, el Centre de Documentació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya té catalogats diversos immobles edificats per ell al centre de Barcelona.

Entre ells, la casa per a Maria Canals, viuda de Brunet, del carrer de Rosselló; la vivenda de Felicià Güell, al carrer Nou de Sant Francesc, 23; la reforma de la casa de Mariano Llopart, a Fontanella, 4; el solar i casa d'Agustí Prats al carrer d'Assaonadors, i un edifici per a Caterina Roig a Rosselló entre Rambla de Catalunya i passeig de Gràcia. Rogent també es va encarregar de l'obertura de carrers a Sarrià al voltant del carrer Major l'any 1857.