Adéu Encants, hola Encants

rosa López, coneguda per gairebé tothom als Encants com la Rosita, és la segona de quatre generacions a l'atrotinat mercat que aquesta tarda abaixarà les persianes per última vegada a la seva ubicació actual per renéixer dimecres que ve a les seves novíssimes instal·lacions, a 100 metres encara no. Va arribar als Encants amb 4 anys, quan el seu pare hi va agafar una parada de calçat. «Vivíem a les barraques que hi havia aquí al darrere, a Senyoreta Florència. I aquí s'han criat les meves filles, i ara també hi treballa el Xavi, el meu nét», explica la Rosita, al capdavant de la parada de roba de la llar Novedades Rosita. «Fa molta pena, és clar. És tota la vida. Si haguéssim pogut triar ens hi hauríem quedat, però és el que toca. Ens ho hem de prendre bé i afrontar-ho amb il·lusió», resumia la Núria -filla de la Rosita i mare del Xavi- el sentiment compartit tant per tots els membres de la seva família com per la majoria dels comerciants.

La sensació dóna per a això i per a molt més. La llista d'anècdotes viscudes en aquesta plaça és interminable. «Aquí vaig conèixer Salvador Dalí. Quan era petita, hi havia un home a qui deien Pintorofio amb un bigoti així cap  amunt que era amic del Dalí, i de vegades venia a veure'l. El seu fill encara té una parada, la reobrirà dimecres al mercat nou. És fàcil de trobar. Es diu Pintoforio, com es coneixia el seu pare», prossegueix somrient la Rosita, tot i la tristesa de deixar enrere tants anys, amb il·lusió perquè els nous Encants funcionin «almenys tan bé com els vells».

Ahir, divendres, es va fer l'última subhasta. A les set del matí, com cada dia, però en l'aire s'hi respirava alguna cosa diferent. «Hi havia molta gent fent fotos, emocionats. Hi ha hagut qui ha plorat», explicava Juan José Mata, propietari de Calzados Kan Koke, treballador del mercat des que tenia 16 anys, ara en fa 24. «Jo pràcticament vaig néixer aquí. Aquesta parada era dels meus pares i quan es van jubilar me la vaig quedar jo», explica Mata, que, com gairebé tothom, viu el trasllat «amb molts maldecaps i molta feina» i es mostra «il·lusionat i trist a la vegada». «Deixes un lloc que saps que més o menys funciona i te'n vas a un altre de desconegut, i els canvis sempre són difícils», apunta el sabater, opinió compartida per gairebé tots els seus iguals.

TAÜT METAFÒRIC / Potser com una mena de picada d'ullet del destí, metàfora de l'enterrament de l'històric lloc, entre el gènere d'aquesta última subhasta hi destacava un taüt. «El mort se n'ha anat, deia que aquí feia massa calor», bromejava amb una clienta el guanyador de la subhasta. Malgrat el sentiment de final de cicle generalitzat tant entre els comerciants com entre els clients habituals, als Encants ahir també s'hi respirava un sentiment de pinya, «ens en sortirem, d'aquesta, cal mirar endavant». «Aquí no perdrà cap essència. L'essència dels Encants no és l'edifici sinó la gent que hi ven i la que hi compra, i el gènere. I aquestes tres coses tornaran a ser aquí al costat dimecres que ve», sentenciava Francisco, al capdavant d'una parada de productes de segona mà, i al mercat des de nen.

El gènere del qual tant parlen els comerciants mereix un paràgraf a part. Els Encants són fins avui -caldrà esperar fins dimecres per veure com reneixen- un dels pocs llocs de Barcelona on un pot trobar des d'una nina Barbie llardosa i sense cap fins a la foto original del casament de dos desconeguts o una filmografia porno en VHS que fa por. Parades de llibres de vell on conviuen les obres de Julio Cortázar i Coto Matamoros. Un lloc on un pot veure joves desfent-se de penjolls d'or de procedència dubtosa; homes que venen cascos i gorres de l'exèrcit nazi i hipsters a la recerca de discos que no es van gravar mai.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

Trobada una quilla a la Ciutadella que podria ser d’un altre vaixell medieval

Detectades obres il·legals en una reforma de Consell de Cent

notícia al mòbil o a

e-periodico.cat