Història d'un èxit

Enmig de la crisi sembla que l'únic comentari en què s'aconsegueix unanimitat a la nostra ciutat és que el turisme va bé. I és cert per a Barcelona, gran part de Catalunya i en alguns llocs de la resta d'Espanya. El cas de Bar-celona és excepcional per molts motius, però un d'ells va tenir ahir un altre impuls, en aquest cas la primera pedra oficial de la nova terminal de ferris de Grimaldi.

El port en particular i el mar en general tenen molt a veure amb l'èxit de Barcelona com a destí turístic. Però no ha estat per casualitat: les cinc terminals de creuers i les dues de ferris no existien el 1994. Com es va aconseguir aquest èxit és una història que té noms i cognoms. I val la pena explicar-la.

El 1994, Barcelona rebia 132.000 creueristes a l'any. El 2000, va arribar al milió i en l'actualitat supera els 2,5 milions. En el 94, Barcelona ocupava el 5è lloc en elrànquingdels ports de creuers del Mediterrani i des de fa 20 anys és el primer. I això es va aconseguir d'una forma senzilla, amb molta dedicació, sense cap parafernàlia i incomplint totes les normes del màrqueting i sense cap pla estratègic.

Va ser una obra conjunta del Port de Barcelona (Juan Madrid) i de Turisme de Barcelona (Josep Antón Rojas). L'estratègia que es va des­envolupar va ser el que podríem anomenar l'antimodelBarcelona.

De tant en tant, veiem com s'organitzen uns magnífics viatges promocionals d'institucions públiques, semipúbliques i privades a la recerca de nous mercats emissors. Per això, el més fàcil, el normal, el que hauríem hagut de fer era encarregar un estudi del mercat dels creuers al Mediterrani i a posteriori un pla de màrqueting per vendre Barcelona-Port. En lloc d'això, vam enviar les dues persones citades per investigar qui manava a les grans companyies i com podíem aconseguir que vinguessin a Barcelona per ensenyar-los les instal·lacions del Port i les belleses de la ciutat (el rerepaís, com diriaVicens Vives).

Notícies relacionades

Barcelona registra mínims històrics de contaminació i manté la tendència a la baixa

Barcelona tanca la font ornamental de Glòries convertida de facto en piscina infantil

I així, amb instal·lacions adequades i establertes pel port seguint les indicacions dels usuaris i sense fer cap inversió en cap estació marítima, les operadores de creuers van començar a treballar a Barcelona. El 1994 només un 15% dels 132.000 creueristes sortien de la ciutat, mentre que la resta eren vaixells que arribaven de matinada i partien al vespre. Ja el 2000 s'havia invertit la tendència i el 80% dels viatgers embarcaven aquí, amb la repercussió que això suposa als hotels. La importància de l'oferta del nostre port i la nostra ciutat també era de caràcter tècnic. Tots sabem que es perden culleres i tovalloles a casa nostra. Imaginin-se les que es deuen perdre en un creuer, i el port on es reposen és aquell en què s'inicia el creuer ja sigui comprant directament en aquesta plaça o fent-ne estoc en magatzems.

Gràcies a l'increment d'aquest segment de turistes Barcelona va començar a ser líder i el turisme es va convertir en l'espina dorsal de la nostra economia. La bona notícia d'ahir amb la incorporació de la ­nova terminal de Grimaldi ens assenyala que continuem anant pel bon camí.