Joan Cardona: «La simetria ens iguala»

Del primer cop que Joan Cardona (estudiant de joieria artística, 26 anys) va veure Barcelona a través de la finestreta d'un avió n'hi queda un record:«Em va impressionar la imatge de l'Eixample. Veure una quadrícula composta per centenars d'illes de cases perfectament ordenades, tallades per la Diagonal. Una magnífica estampa». A peu de carrer, a aquest menorquí l'Eixample també el va impressionar:«Recordo el primer dia que vaig visitar Barcelona. Tenia 15 anys i la imatge tan compacta em va impactar, la disposició moderna, dinàmica i ordenada».

El Joan es va traslladar a Barcelona per estudiar joieria, però coneix els detalls del pla Cerdà gràcies al seu germà que estudia arquitectura («me'nva parlar i em va interessar molt, així que vaig començar a informar-me'n») va parlar i em va interessar molt, així que vaig començar a informar-me'n»fins a tal punt de parlar de la quadrícula amb entusiasme. «La icona de Barcelona és, sens dubte,

la quadrícula que va dissenyar Ilde-fons Cerdà per eixamplar la ciutat; una perfecta simetriaque va aportar modernitat i amplitud a la ciutat».

L'Eixample, situat al cor de la ciutat, és un barri emblemàtic, i per aquest menorquí,«un símbol de Barcelona que pertany a la seva societat». La disposició dels carrers en quadrícula «ens iguala», sosté el Joan.

Un senyal d'identitat

El projecte de Cerdà va suposar una reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, i un parell de segles després«s'ha convertit en un símbol de la ciutat, que fa que els ciutadans siguem les places, els carrers, els xamfrans¿». Són precisament aquests últims els que s'han convertit en una senya d'identitat de la ciutat. Cerdà els va idear per millorar la visibilitat a les cruïlles així com la circulació. Ells són, ara, un distintiu:«El xamfrà identifica Barcelona. El disseny d'aquest barri representa molt bé aquesta ciutat».

Ja han passat més de 150 anys des que es va col·locar la primera pedra a l'Eixample i el Pla Cerdà ha perviscut com un llegat arquitectònic i urbanístic que pertany a la ciutadania. És per això que el Joan creu que aquesta perfecta quadrícula és una bona imatge de Barcelona:«L'Eixample és de tothom, ciutadans i vistants hi accedeixen de seguida, i els ciutadans passegen pels seus carrers cada dia.

Notícies relacionades

María Teresa Menero: «Ningú té Gaudí»

Yolanda Cortés: «Barcelona en essència»

¿Quina altra icona pot ser millor que la imatge de la societat barcelonina passejant pels racons d'aquesta quadrícula?». quadrícula?»Al Joan només li falta una cosa: mudar-se a aquesta quadrícula que tant li agrada. «Visc a Sants, però m'encantaria traslladar-m'hi tan bon punt la meva economia m'ho permeti».