Van esborrar el dia de Sant Jordi

Els llibres editats en català van desaparèixer en el primer Sant Jordi de la postguerra, que durant el llarg, gris i obscur franquisme va passar a dir-se la Festa de les Lletres. És més, des del 1936, inici de la guerra civil, aquesta festivitat tan viscuda a Catalunya no se celebrava oficialment. D'això i de tota la repressió que va patir la cultura tradicional barcelonina, de cara a reforçar la idea d'exaltar el nacionalcatolicisme, parla 'La cultura oficial de la Barcelona franquista', exposició que fins a octubre acull l'Arxiu Històric de Barcelona.

Notícies relacionades

La línia V5 del bus amplia el seu recorregut fins a la Marina del Prat Vermell

El Govern allarga les concessions de bus interurbà per descarbonitzar flotes

Per a les famílies catalanes, seguia sent la diada de la rosa i del llibre, festa en què no podia faltar una edició en llengua catalana, però per a l'ajuntament franquista governat per Miguel Mateu era tot al contrari: era el dia que es promocionaven les 'Palabras del caudillo' i 'Discursos de José Antonio'. Mateu va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939 amb les tropes de Franco, i l'endemà va ser nomenat alcalde de la ciutat, càrrec que va ocupar fins al 1945. «Durant el seu mandat, la política cultural tenia com a objectiu depurar la tradició catalana, laica i democràtica. La imatge de Barcelona havia d'estar en concordança amb la d'una única Espanya», assegura Mireia Capdevila, comissària de l'exposició amb Eulàlia Pérez.

>>Llegiu la informació completa sobre l'exposició de l'Arxiu Històric de Barcelona a e-Periódico