Els passatgers del vent

Per a un tafaner tranquil i sense pressa hi ha pocs espectacles tan atractius com la maniobra d'atracar un creuer al port. Arriba la nau com si es tractés d'un enorme edi­fici amb els seus balconets i les ­cobertes plenes de gent que co­mença a fer les seves primeres fotos. La nau s'acosta lentament fins al moll. Es llancen les amarres, que són recollides pel personal de terra. El mar captiu del port comença a bullir pels costats cada vegada més estrets entre el vaixell i la pedra. Se senten veus megafòniques a l'in­terior i les passarel·les de desem­barcament s'acosten a les portes de sortida on una elegant tripulació acomiada per unes hores el passatge. Així ha estat sempre en la història de la navegació i difícilment res ho canviarà.

Quan el passatge se n'ha anat en els autobusos o en algun taxi pugen al vaixell les brigades de neteja armades de galledes i de líquids higiènics. N'hi ha prou de mirar el vaixell suposadament buit per observar que en alguns dels camarots dels dos costats encara queden passatgers. Alguns segueixen recolzats a la barana, a altres se'ls veu fullejant un llibre, algú parla per telèfon, una parella sembla que està entretinguda en un joc de taula que des del moll no es distingeix. ¿Què fan aquests turistes que han decidit fer vaga de turisme? ¿Per què després d'hores de navegació perseveren a quedar-se al seu camarot? Potser no els agraden les multituds i han preferit anar a la ciutat quan ja no quedi ningú a bord. Però, si no els agraden les multituds, ¿com és que han acceptat embarcar-se en un vaixell al costat de gairebé un miler de passatgers? El misteri dels viatgers que no viatgen està aquí obert a totes les interpretacions.

Ja a la terra ferma de la Barceloneta, davant unes olives i una canya, fullejo un diari de paper. Diuen que la premsa passa un mal moment perquè no hi ha publicitat. Però la publicitat existeix. I un dels temes més gastats és, precisament, el dels creuers. Creuers pel Mediterrani occidental, pels fiords noruecs, a preus molt més elevats per les Antilles. Em fixo en un creuer per les illes de l'Egeu. L'anunci diu que el preu per a set dies no arriba als 70 euros per dia i persona. Adverteix que tot està inclòs en aquest preu i que a bord se serveixen begudes de les primeres marques. Els 70 euros al dia s'acostumen a gastar en una llar mitjana. La llum, l'aigua, el lloguer i el cistell de consum ja formen una bona picossada. Afegiu a aquestes despeses les tarifes d'aparcament o les entrades d'algun espectacle o d'algun cine i és probable que arribem a prop d'aquesta quantitat.

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

Imagino. ¿Es pot viure en un creuer? Esmorzar, dinar i sopar i tantes copes com desitgis. Sens dubte a aquest preu es deu tractar del camarot més angost del vaixell, però per tot arreu hi ha taules i les cobertes estan plenes de gandules. Piscina, casino, cine, discoteca i un servei domèstic que cada dia posa ordre al nostre llit i neteja el bany. Per si no n'hi hagués prou, el vaixell ha de disposar obligatòriament d'un petit consultori mèdic per si de cas. El fet de recórrer sempre la mateixa ruta mai pot ser avorrit, perquè el mar és canviant, el vent porta aromes de terres ignotes i els capvespres estan fets a la mida del viatger. La freqüència setmanal permetria al resident al creuer fer-se amic dels propietaris dels seus comerços preferits. Arribo a Santorini i vaig a prendre'm un got d'ouzo a la taverna dePanaiotisi el bo dePanaiotis em saluda com un parroquià habitual que sóc. «No el veia a vostè des de fa una setmana,kyrieBarril». «Doncs no em veurà fins a la setmana que ve, estimatPanaiotis».

Viure en un creuer és una manera d'eixamplar el barri. Aquest deu ser el secret dels passatgers que no baixen a terra i es queden als seus camarots mentre el vaixell està atracat. Estan a casa seva i el seu món és el món per 70 euros al dia. Qui pugui, que ho provi i ens escrigui aquí per explicar-nos-ho.