Daniel Quer: «Els porxos de Xifré són una bombonera oblidada»

És divendres al migdia i al 7 Portes no deixen d'entrar-hi comensals. Aquest restaurant, inaugurat el 1836, és el símbol dels porxos de Xifré, una elegant illa de Ciutat Vella els propietaris de la qual s'han organitzat per reclamar una rehabilitació que consideren urgent.

-¿Li sembla adequada la idea de reformar aquesta zona del districte?

-Crec que la ciutat té un deute amb aquest lloc que exerceix de ròtula entre el casc antic i la Barceloneta. Aquesta zona és una bombonera totalment oblidada i desaprofitada. Durant anys va ser el cul del port, però amb l'obertura cap al mar que van portar els Jocs del 92, va tenir l'oportunitat de recuperar la seva esplendor. Ningú s'hi va posar.

-¿Va ser un lloc de referència?

-No només això. Era el centre econòmic i social de la ciutat i per això Josep Xifré es va inspirar en els porxos de la Rue de Rivoli de París per construir un edifici que estigués a l'altura. El 1836, la ciutat estava emmurallada. Teníem al costat la Borsa, la llotja, el palau del virrei i l'estació que el 1848 va acollir la primera línia ferroviària d'Espanya. Després el centre es va traslladar a la Rambla, i més tard al passeig de Gràcia. A poc a poc, aquesta zona va anar quedant aïllada i va iniciar la seva degradació.

-¿I el boom dels basars?

-Al ser el pati del darrere del port, és probable que els vaixells portessin productes de contraban que alimentaven totes aquestes botigues que avui no tenen cap sentit perquè els hàbits de consum han canviat. No crec que tinguin futur. Quan la separació amb el mar va desaparèixer, tot va començar a arreglar-se, però aquesta zona en va quedar al marge. Ara aquests locals estan enmig del no-res, amb una façana cap al mar que té una zona blava i una bàscula del port impresentables que haurien de desaparèixer per obrir-hi una àmplia esplanada amb terrasses que tindrien sol tot el dia. Als carrers interiors, els de la Reina Cristina i Llauder, podrien instal·lar-s'hi comerços a l'estil del Born.

-Molts veïns es queixen que plans com aquest prenen a Ciutat Vella la seva verdadera essència.

-Potser no tenen presents els anys 70 i 80, quan ningú posava els peus al Born. Sembla que no vulguin o no els convingui recordar-se d'allò. I qui digui que ho troba a faltar, em penso que té un sentit equivocat del romanticisme.

-Però entendrà que la proximitat amb la marina de luxe del Port Vell pugui generar certes suspicàcies.

-Les famílies que impulsen aquesta reforma pensen a 10 o 15 anys vista. No és gent que acabi d'arribar, sinó que són els propietaris de tota la vida. No em semblen ni especuladors ni taurons, tot i que és lògic que defensin els seus interessos. Això no té res a veure amb l'interior de Ciutat Vella, i és absurd pretendre que les famílies vinguin a viure aquí. La Barceloneta té vida de barri. El Gòtic, també. Això no, en absolut. A ningú li interessa venir a instal·lar-se als porxos de Xifré. Hi viu gent, però no és un veïnat estable.

-Parla del perill de generalitzar. ¿Li sembla que és això el que fa el pla d'usos actual de Ciutat Vella?

-El districte no és homogeni. La divisió territorial va ser una decisió administrativa, però cada zona té les seves urgències que requereixen decisions concretes. S'hauria d'haver fet un pla urbanístic, no un pla politicoadministratiu. No pots dir que tot el districte està abarrotat d'hotels i que el que s'ha de fer és construir-los en altres llocs de la ciutat. Al marge que el turista vol allotjar-se al centre, seria com dir que s'ha de deixar d'obrir naus a la Zona Franca perquè en altres llocs n'hi ha molt poques i s'ha de compensar.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

-¿Creu que els porxos de Xifré poden donar cabuda a més hotels?

-Sens dubte. Imagini's aquests balcons plens de flors. Amb moviment tot el dia. I, compte, que quedi clar que no dic tot això pel 7 Portes. A nosaltres ens va bé. Fins i tot malgrat que tot això està tan malament.