Un mapa situa 240 conflictes ambientals a Catalunya

El grup d'Ecologistes de Catalunya va dissenyar el 2009 un mapa on apareixien els conflictes ambientals que patia Catalunya i es van recollir uns 240 problemes al territori. Comarques com l'Alt Empordà, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Tarragonès suposen la meitat dels conflictes oberts en aquest moment. El mapa és una eina que permet conèixer el conflicte i amb quina intensitat en cada zona. Els conflictes que es presenten a Catalunya van des de l'ús o no d'energia eòlica, l'ocupació d'espais naturals, la disposició d'infraestructures de transport, gestió de l'aigua i residus.

La periodista Joana Díaz va publicar ahir un article, a la revista 'Sostenible' de la Diputació de Barcelona, denunciant la falta d'implicació per part de l'administració en relació amb els conflictes mediambientals presents actualment. La periodista manifesta a la vegada, en el seu article, que fins i tot no s'ha posat solució als problemes que es mantenen al territori català des de ja fa molts anys. És a dir que des del 2009, quatre anys després, no s'han proposat solucions ni programes de sostenibilitat a problemes dels quals es tenia coneixement.

A partir dels treballs realitzats recentment pels alumnes de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, es coneixen situacions crítiques del territori i d'urgent assistència com la regeneració de sorra a les platges del Baix Maresme, el conflicte de l'abocador a Cerdanyola del Vallès o el conflicte de la planta de biomassa de Sant Pere de Torelló.

Plataformes ecologistes i moviments socials

Joana Díaz intenta donar una explicació al fet que aquests conflictes segueixin oberts des de fa tant de temps. "Oberts des de fa temps i estancats, per canvis de govern, o per canvis de legislació, o pel bloqueig de diàleg, o bé per l'acció directa d'algun grup públic, privat o cívic". La periodista explica que els principals conflictes mediambientals de Catalunya estan emparats per moviments socials, associacions o plataformes ecologistes, i són aquestes organitzacions col·laboradores les que revifen el debat i exigeixen solucions immediates. "Quan s'ha promogut algun procés participatiu ha estat generalment per iniciativa dels grups socials o en algun cas, com a reacció de les institucions al reclam popular de més implicació dels afectats", denuncia Díaz a la revista.

Les petites entitats que col·laboren amb processos crítics, problemes i busquen solucions, són normalment la minoria afectada que reclama una compensació. Joana Díaz defensa i anima aquestes organitzacions, ja que sovint representen una part bastant àmplia de la població per convertir-se en assumptes prioritaris de la gestió política, la comunicació i la participació.