Mor Manuel Ribas Piera, l'urbanista de la Ronda de Dalt

Manuel Ribas Piera (Barcelona, 1925-2013), autor dels plans urbanístics de la nova rambla del Carmel i de la Ronda de Dalt de Barcelona, va morir dijous, als 88 anys. És considerat un dels recuperadors de l'urbanisme modern de Catalunya, trencador moviment arquitectònic que va quedar seriosament perjudicat per la guerra civil.

Ribas Piera, Creu de Sant Jordi de la Generalitat i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans, va formar part del Grup R, una associació d'arquitectes que entre els anys 1951 i 1961 va reunir a Barcelona professionals que tenien com a objectiu comú la defensa de l'arquitectura moderna. La seva obra sempre va estar influenciada per les grans icones d'aquest moviment: Ludwig Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright, Walter Gropius i Le Corbusier. Va ser catedràtic d'Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya del 1956 al 1990 i, després, professor emèrit.

Fill i nét d'arquitectes, del 1954 fins al 1971 va treballar en el servei tècnic d'edificis de mercats a l'ajuntament, on tenia de cap Bonaventura Bassegoda, antic professor i company de curs del seu pare. Autor de plans urbanístics de Palma, Múrcia, Tortosa i Ripoll, també va idear la boca nord del túnel de la Rovira i el campus de la Vall d'Hebron.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

ANALISTA / El 2000, es va mostrar molt crític amb l'ajuntament quan va qüestionar que en aquell moment es permetés la desaparició d'equipaments. «Demà seran les zones verdes argumentant que les distàncies decreixen i que el Pirineu està molt a prop», va declarar en una conferència de premsa davant els aplaudiments dels seus companys arquitectes.

Joan Antoni Solans, urbanista també i membre de l'IEC, va assegurar ahir que els trets diferencials de Ribas són que considerava que «les dimensions socials i econòmiques són fonamentals en l'urbanisme» i que proposava una estructura policèntrica de Catalunya per «combatre la macrocefàlia de la gran Barcelona per la qual es va apostar durant els anys 60».