Un debat recurrent, ¿quan obrir el comerç?

Quan el 1994 l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç van crear Turisme de Barcelona es va considerar des del primer moment que el comerç i la seva promoció era un element essencial de la seva comesa. No hi ha una bona oferta turística si no integra entre els seus components el comerç de la ciutat. I els resultats han estat visibles. Barcelona no era un destí comercial des del punt de vista turístic i avui la seva oferta comercial forma part de l'elit de les ofertes existents a les grans ciutats europees.

Ja llavors estava en l'ambient la discussió sobre els horaris comercials de la ciutat i un dels objectius que es va plantejar per part de Santi Pagès, com a responsable de l'àrea comercial, va ser convèncer els establiments perquè obrissin al migdia. Com que la memòria és feble gairebé a tot arreu, i molt més a Barcelona, avui pot semblar una boutade afirmar la conveniència, i si em permeten la necessitat, que els establiments comercials estiguin oberts al migdia a les principals zones de la nostra oferta turística.

Els arguments contraris a aquesta obertura eren similars als que es produeixen avui davant la demanda per part de determinats sectors de la llibertat d'horaris comercials que vol dir poder obrir qui vulgui els dies festius. Es considerava llavors competència deslleial que es promocionés l'obertura, que en aquell moment era legal, encara que només ho feia el Corte Inglés i comptadíssimes excepcions. No s'obligava ningú, i avui no s'obligarà ningú a obrir els dies festius si no ho vol. ¿Però impedir que qui vulgui pugui fer-ho és possible al segle XXI i en una ciutat i un país que es declaren líders, i ho són, pel que fa a la recepció de turisme internacional?

No sembla gaire sensat i sobretot no sembla gaire positiu per a l'economia, i encara menys en temps de recessió. Fa uns dies al sortir de casa uns turistes mexicans em van preguntar on era l'Illa. Els ho vaig indicar però afegint que era diumenge i, per tant, no feia falta que agafessin un taxi per anar-hi a efectuar les seves compres. Se'm va acudir afegir que l'endemà estaria obert. «Gràcies, però ens en anem aquesta nit i demà ja no podrem fer les compres». És una anècdota i no la voldria transformar en categoria, però aquell dia vam perdre dos taxis i un grapat de vendes i en aquests temps actuals no ens podem permetre deixar-nosperdre res.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

Barcelona és un destí turístic i com a tal ha d'ajustar la seva oferta a la demanda volant existent, que són els nostres turistes. Turisme de Barcelona va aconseguir posicionar-nos com a destí turístic de compres i aquest fet no solament beneficia els grans establiments comercials, sinó que també té efectes positius per al conjunt de la nostra activitat econòmica.

Els gremis medievals que van configurar el nostre Consell de Cent i el nostre Consolat de Mar van saber adaptar-se en aquells segles per ser líders comercials al Mediterrani. Avui, navegant contra la realitat no aconseguirem fer avançar la nau.