Oasi a Enric Granados

si algú té dubtes sobre l'efecte de la castració del trànsit en alguns carrers de Barcelona, es recomana un passeig, gairebé a qualsevol hora, per Enric Granados. La seva pacificació (donant més pes a les voreres, un sol carril als cotxes i llarga vida a les bicis), culminada el 2002, l'ha convertit en un dels carrers més dinàmics de l'Eixample -al marge dels gegants passeig de Gràcia i rambla de Catalunya- i amb una oferta comercial més en alça. A tan sols uns carrers treuen el cap persianes baixades, però en aquest vial sempre hi ha relleus a punt. Els últims mesos s'hi han obert almenys quatre restaurants i bars, que eleven ja a uns 45 la quota gastronòmica. L'oferta ha millorat en pocs anys, les terrasses es multipliquen i amb elles el bon ambient a totes hores, que ha propiciat un canvi de públic, destaquen els seus operadors.

Fonts municipals matisen que aquest tranquil carrer no és un paradigma sinó un dels «models» de pacificació de trànsit que s'impulsen a l'Eixample. Un altre, per exemple, és el del Comte Borrell, encara que el tipus d'urbanització no ha vertebrat aquest cert aire de rambla de poble que destaquen alguns empresaris de l'eix. Les obres per convertir Enric Granados en el que és avui van començar el 1998. Als comerços de la zona, els veterans indiquen que va ser un «abans i un després». El vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, Salvador Albuixech, creu que al bon funcionament comercial dels carrers amb reducció de trànsit

-«sempre sota consens»- s'hi ha de sumar l'èxit d'un bon mix comercial. Al carrer hi ha gairebé de tot.

La gastronomia hi ha jugat un paper protagonista, i més en la mesura en què les còmodes terrasses que poblen el vial exerceixen de punt de trobada i socialització. Una raó de pes per embarcar-se en una aventura empresarial en plena crisi, com la de Xavi López, a bord de The Passenger, relleu recent d'un vell pub irlandès. «Primer vam pensar en copes, però ara obrim tot el dia amb menjar fred o de forn perquè en aquest carrer sempre hi ha moviment», explica. Això sí, és gairebé imprescindible comptar amb terrassa, i no dubta que «el carrer està de moda» i arrossega fins i tot públic de la zona alta.

NOUS FITXATGES / Entre els novíssims, també rellueix el Bardot, a un pas de la Diagonal, i firmat per l'interiorista de moda, Lázaro Rosa-Violán. La vitalitat del carrer, matí, tarda i nit, forja la seva oferta: «És un local que serveix des dels cafès del matí fins a les copes de la matinada passant pel vermut, els platillos

Els que el recorren amb ganes de tapejar han fet últimament una altra troballa, el Colmado, que manté el rètol d'abans per donar pas al típic bar de vermut (propi) amb encant, per picar menges de tota la Península. Els diumenges ja s'ha fet un nom a l'estratègica cantonada amb Provença.

UN QUILÒMETRE / El tram central d'Enric Granados és possiblement el que aglutina més oferta, encara que tot el seu quilòmetre de llarg té vida, des de Diputació fins a la Diagonal. També cap a la meitat, l'oferta hedonista guanya opcions amb el desdoblament del conegut Línea 6.25 que ha destinat una part del seu espai (fins ara nocturn) a crear la nova cocteleria Glaçons. Aquest espai, que obre des de les 16.00 hores, permet integrar el ritu del còctel a la sobretaula, explica el seu propietari, Tommy, amb 26 anys de currículum a la zona. El diagnòstic d'aquest veterà és que «el públic ha millorat molt, ve gent més gran i de més qualitat». La clientela de més de 30 i de 40 és nota comuna en la majoria de negocis de begudes i menjar. Tant integrada per veïns com per gent de tota la ciutat.

La renovació en una dècada de molts dels locals ha estat artífex del canvi, que tots veuen a millor, perquè la gastronomia està molt per sobre (quantitativament) de les copes, però totes dues interaccionen. «Ens enviem clients d'un local a un altre», afegeixen. Un mix que no seria el mateix si la zona no sumés tantes altres botigues de tota mena: des de cellers i alimentació fins a antiguitats, estètica i qualsevol servei essencial.

Notícies relacionades

MODO by The N’ Company: menjar, brindar i ballar en un mateix lloc

La Generalitat introdueix canvis en la definició de gran tenidor de vivendes a Catalunya

En aquest equilibri espontani, ja que curiosament no existeix cap mena d'associació de comerciants ni plataforma unificada, s'obre pas un nou figurant: el turista. Quatre nous hotels en un curt tram o a les confluències de la via en pocs anys han posat el viatger a la pista que sense moure's d'aquest nucli ho troba tot, i alguns això ho expiquen en fòrums d'internet, retroalimentant el seu èxit.

¿Està lliure de la crisi? A l'històric bar Cleries, amb un segle de tragos, expliquen que no recorden una crisi tan gran com la vigent, però admeten que el seu carrer ho porta molt millor que la major part de zones del districte, on els cartells de traspàs fan efecte.