La dragona ponedora

Després de comportar-se com una avesada Madame de Pompadour l'11 d'abril passat i de portar a l'èxtasi Guntur, sobirà mascle de dragó de Komodo del Zoo de Barcelona, Asmara, amb nocturnitat i discreció va pondre dimecres passat a la nit 23 ous al terrari que des de fa uns mesos és casa seva. Set estaven visiblement mal formats, però els altres 16, ¡oh! els altres 16, eren realment formosos. Si no es torça res (creuem les urpes), el mes de desembre que ve Barcelona serà la sisena ciutat europea que aconsegueix l'èxit científic de criar en captivitat dragons de Komodo, bèsties tan terrorífiques com fascinants a les quatre illes d'Indonèsia on sobreviuen amb penes i treballs.

Dijous va ser una jornada excitant al terrari, perquè els hàbits d'Asmara i els seus congèneres no són els de, per posar un exemple, una disciplinada gallina ponedora. Durant dies, la femella havia excavat llargues galeries subterrànies al terrari (tothom tranquil, a sota hi ha sòlid formigó) per preparar elpart. Manuel Aresté, home prudent a més a més de biòleg i responsable de la instal·lació, havia separat el 27 d'abril la parelleta, perquè els idil·lis entre dragons de Komodo acostuma a acabar amb esgarrapades i cops de cua. Així que ella estava sola en les seves feines de cada dia quan dijous al matí, per a sorpresa general, va canviar la tasca de construcció de túnels pels sospitosos treballs de reblir els túnels. Això, unit a l'evident fet que havia perdut pes, dos quilos ni més ni menys, va fer que vuit emocionats empleats del zoo portessin Asmara a una altra estança i es llancessin a la recerca dels ous.

Vuit mesos a 31 graus

No cal dir-ho. No va ser entrar al corral i esmorzar truita. Tres hores va durar la localització dels ous. Una vegada descoberts, van ser delicadament retirats i portats a una incubadora. Hi passaran uns vuit mesos a 31 graus. Quan eclosionin els que estiguin ben formats, l'espècie i Barcelona estaran d'enhorabona.

El més normal, un cop arribats a aquest punt del relat dels esdeveniments dels últims dies, és preguntar-se què li passarà a Asmara, quina decepció que tindrà quan descobreixi que li ha pispat els ous.

Res d'això. Asmara dedicarà les pròximes setmanes a vigilar el niu. Amuntegarà una mica més de terra al damunt, per si de cas, però no està entre els seus plans assistir entre llàgrimes d'emoció a l'eclosió dels ous. Sapigueu que en llibertat el primer instint dels dragons de Komodo acabats de néixer és enfilar-se com més aviat millor a un arbre, primer perquè allà estan fora de perill dels ocells rapinyaire, però també de la seva pròpia espècie. Per explicar-ho d'una manera amable serveix aquella anècdota que s'atribueix a Jorge Luis Borges, a qui un periodista europeu va intentar irritar amb una pregunta provocativa:«¿Encara hi ha caníbals a Buenos Aires, senyor Borges?»La resposta va ser deliciosa.«Ja no, ens els vam menjar tots».

Així són els dragons de Komodo. Bèsties de fantasia borgiana si no fos perquè són reals, animals de dieta variada que en el seu hàbitat tropical si no fan escarafalls a la seva pròpia prole encara menys a la carn humana.

Notícies relacionades

Les Tres Xemeneies tindran un parc adaptat al risc d’inundacions

BCN aprova la nova ordenança de civisme, en vigor a principis del 2026

En tot cas, aquí i ara el que és fonamental és el que comporta des del punt de vista científic el fet que Barcelona hagi aconseguit una reproducció en captivitat. No es tracta només que augmenti la població mundial d'una espècie amenaçada, sinó que es garanteix a més a més una sana varietat genètica als parcs zoològics d'Europa, perquè les dragones de Komodo, segons es va descobrir amb sorpresa el 2006 a Chester (Anglaterra), són capaços de reproduir-se si cal sense necessitat d'aparellar-se. D'aquesta filigrana reproductiva se'n diu partenogènesi. És un truc molt útil en estat salvatge, en especial per a un animal que viu en illes i que l'atzar pot deixar mig aïllat, però en captivitat és una seriosa amenaça perquè obre la porta a la possibilitat que l'espècie degeneri per falta de sang nova a la família i en comptes d'una voluptuosa Madame de Pompadour acabi per exhibir-se al terrari un raquític i impresentable Carles II, conegut com El Hechizado.

Ara, en resum, només resta esperar. Al desembre probablement Guntur i Asmara seran pares. Felicitats. No es podran menjar els fills.