Unes 400 persones reivindiquen el dret a prostituir-se al carrer

Els seus càntics potser podien ser més poètics, però no més clars. «Som putes, volem treballar» i «ni víctimes ni esclaves, nosaltres elegim» van ser dues de les consignes més repetides ahir a la tarda en l'animada manifestació de més de 400 persones que va recórrer el centre de Barcelona reivindicant el dret de les prostitutes a exercir al carrer. «Ens multen pel que som, no pel que fem», assenyalava una pancarta exhibida durant la marxa, convocada pel col·lectiu Prostitutes Indignades arran de l'aprovació pel Govern local de CiU de la proposta del PP d'endurir l'ordenança del civisme per prohibir el sexe mercenari a la via pública.

La protesta va començar a les set del vespre a Sant Ramon, un dels carrers de la capital catalana -si no el que més- on l'exercici d'aquesta activitat està molt arrelat. Les prostitutes de tota la vida, amb anys d'ofici sobre els talons, es barrejaven amb les nouvingudes, algunes de molt joves, en un ambient alegre en què reivindicaven el que són, i se sen-

tien molt acompanyades, una cosa a la qual el col·lectiu no sol estar gaire acostumat.

El gruix dels manifestants no eren professionals del sexe sinó ciutadans que les recolzen. Hi havia des d'activistes feministes fins a residents del Raval solidaris amb les seves veïnes -diversos balcons del barri lluïen pancartes reivindicant unJo també sóc putaque imitaven el disseny de les clàssiquesVolem un barri digne.

UNA OPCIÓ PERSONAL / La gran majoria de les participants en la marxa insistien que es dediquen a la prostitució com a opció personal, i que la prohibició no només els coarta la llibertat com a ciutadanes, sinó que les priva de la seva forma de manteniment. «El carrer ens dóna per pagar el lloguer i poder enviar uns quants diners al nostre país. Si comencen a multar més els clients, aquests deixaran de venir i, ¿què farem?», lamentava l'Alexandra, una romanesa de 26 anys. «Jo sóc aquí perquè vull. Prefereixo això a passar-me tot el dia netejant per 500 euros», assegurava convençuda.

A ulls d'aquestes dones i de moltes de les treballadores socials que conviuen amb elles, l'enduriment de l'ordenança és una mesura «adoptada amb ple coneixement de les greus conseqüències que comporta». Per a aquestes professionals, i per a les desenes d'entitats que han recolzat el manifest contra la seva criminalització, «en sis anys ha quedat més que demostrat que l'ordenança no és un instrument adequat per abordar realitats tan complexes com aquesta».

En el manifest llegit a Sant Jaume acabada la manifestació, les participants van reclamar polítiques públiques «en coherència» amb les demandes de les dones que exerceixen la prostitució, «en el respecte dels seus drets ciutadans i fora de tota resposta de caràcter repressiu o policial». Si bé és cert que, segons apunta el govern municipal, les sancions que es pretenen endurir amb el canvi són sobre els clients, no sobre les meretrius, aquestes opinen que prohibir l'exercici de la seva professió i mantenir les multes sobre elles no és més que insistir en la criminalització i trenca els seus drets.

«La prohibició comportarà una estigmatització més gran i agreujarà la nostra situació de vulnerabilitat, quedarem més exposades que mai a la violència policial, a la violència comunitària i a la violència de les organitzacions criminals», van concloure les dones acabada la marxa.

Notícies relacionades

Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes

Màping de Nadal al Balcó Gastronòmic

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat