L'elogi de la BBC

Vegeu el vídeo de la peça de la BBC amb el mòbil o a e-periodico.cat

La BBC té com a mínim tant prestigi com elThe Washington Post, si no més. No va malament, per tant, a la imatge de la ciutat que la televisió pública britànica hagi fet un encès elogi de la transformació urbanística patida gràcies als Jocs Olímpics del 1992. No tant perquè aquest any es compleixin 20 anys de l'efemèride, sinó perquè a l'estiu Londres acollirà una nova edició de l'esdeveniment. Segur que per a aquells als quals tant preocupa el que es diu de Barcelona més enllà de la Jonquera, el reportatge de la BBC no anul·la la portada del diari delWatergate. Però la fa més suportable.

La peça és breu, a penes dura tres minuts i mig, però és prou densa per deixar un missatge. Barcelona va fer servir els Jocs per reformar urbanísticament la ciutat i va deixar una mica de banda com es podien aprofitar les diferents construccions eminentment esportives. Segons el reporter britànic, en un to gens patrioter sinó més aviat informatiu, Londres promet l'excel·lència en totes dues.

«Navegar pel litoral de Barcelona és la millor manera de veure l'herència dels Jocs»,així s'inicia la peça mentre la imatge capta l'skylinebarceloní des d'una embarcació.«Barcelona vivia d'esquena al mar. I ara sembla mentida recordar que aquesta platja-diu la veu enoff en referència a la de la Mar Bella-era un abocador industrial».

En aquest punt, el reporter dóna la veu a uns veïns de la Barceloneta que expliquen que tot ha quedat molt bé. Després d'una transició amb música de guitarra espanyola de fons (s'hi troba a faltar una gerra de sangria o un barret mexicà) les imatges mostren la Rambla.«El perfil global de la ciutat ha transformat la ciutat, que ara és una de les de més tirada entre els viatgers, cosa que va fer duplicar el nombre de visitants en la dècada que va seguir els Jocs»,assenyala el reporter.

Davant la Sagrada Família -com es veu la tasca de localització del reportatge va ser audaç i conscienciosa- el periodista afirma que«no hi ha dubte que els Jocs van ajudar a regenerar Barcelona, i la ven convertir en una de les ciutats més vibrants i populars del món».

En aquest punt, el reportatge adopta un to adust, de crítica. No sense raó. Les imatges del desmanegat centre de salts aquàtics, on es van fer aquelles estupendes fotografies, gairebé icones, de saltadors retallats sobre el fons d'una Barcelona, llavors, orgullosa, serveixen per fer una reflexió innovadora i potser encertada.

Recintes en desús

Notícies relacionades

Les Tres Xemeneies tindran un parc adaptat al risc d’inundacions

BCN aprova la nova ordenança de civisme, en vigor a principis del 2026

Barcelona es va estimar més gastar-se els diners en la ciutat, més que no pas en els recintes, i per això no pocs es van fer a l'aire lliure. Cosa que provoca que, per exemple, el referit centre aquàtic «es trobi en un mal estat impactant i només s'utilitzi en el més àrid de l'estiu»i que el velòdrom, que sí que utilitza la ciutadania, no pugui acollir esdeveniments internacionals.

En el reportatge, a més a més d'aparèixer breument l'extinent d'alcalde Jordi-William Carnes, com a única veu municipal (per cert, la BBC ni el presenta), també hi surt Sally Gunnell. Al gran públic no li deu dir res aquest nom, però aquesta atleta britànica va guanyar a l'estadi de Montjuïc una medalla d'or. Trepitjant el nou tartan, col·locat fa un any i mig, lamenta que no es puguin veure esdeveniments atlètics a l'estadi olímpic Lluís Companys. El missatge de la peça és absolutament clar: aprendre de la part urbanística i millorar l'herència esportiva.