Barraques precàries... i perilloses

Després del cop d'una tragèdia se sol imposar un temps de reflexió que permeti definir el problema, distingir les causes i evitar desastres similars en el futur. Aquest procés tan passional com racional a vegades prospera i a vegades es refreda fins que una nova desgràcia torna a despertar el debat. La mort de quatre persones que vivien en una barraca en un solar del Poblenou ha obert una d'aquestes finestres de discussió. No tant sobre la precarietat d'aquestes barraques com sobre el perill que corren els seus habitants, amb bombones de gas i abundant material inflamable convivint en escassos metres quadrats de nul·la ventilació.

El Manuel és un extremeny que fa cinc anys que viu a Sant Martí. L'últim any l'ha passat en un descampat del carrer de Llull. Comparteix parcel·la amb set barraques més, ocupades principalment per romanesos amb qui diu que té bona relació. Obre les portes de la seva barraca i a l'esquerra, a l'entrar, crida l'atenció la bombona carbassa. «La tanco cada nit. No la puc deixar a fora perquè segurament desapareixeria. Tinc moltes mantes i papers i plàstic, però no em fa por. El que m'acolloneix és el racisme. No tinc clar que la mort dels romanesos hagi estat accidental».

APAGAR I DORMIR / Té por que l'incendi fos intencionat perquè se'n recorda que un dels que vivia al carrer de Bilbao va rebre una pallissa d'un grup neonazi fa un parell d'anys. Amb el Manuel, tres joves de nacionalitat romanesa segueixen la conversa amb alguna dificultat. Ells tenen molt clara la norma del gas. «S'ha de tancar sempre, jo no puc dormir tranquil si no ho he comprovat abans», diu un; «els petits ratolins que van donant voltes per l'habitació no em fan res, però una espurneta... i tots morts. Això sí que no m'agrada», complementa l'altre. Com el seu col·lega espanyol, expliquen que el verdader enemic és el que pot venir de fora. «Si estem dormint, imagina't que arriba algú i cala foc. Ens cremem vius».

Manel Andreu és el portaveu de la xarxa de suport als assentaments del Poblenou. Dubta que l'incendi de diumenge a la nit sigui el punt d'inflexió definitiu cap a la solució del problema. Conscient que es tracta d'un tema «complex», des del seu punt de vista s'ha de fer un treball a quatre bandes: «la xarxa civil d'entitats de suport, l'ajuntament, la Generalitat i el Govern central». Per si no fos prou complicat posar d'acord tots aquests agents, caldria afegir a la llista de negociadors els propietaris de les fàbriques i els solars ocupats.

DRAMA EMERGENT / L'associació de veïns del Poblenou va emetre ahir un comunicat en què insta a buscar una sortida «urgent» a aquest drama. Demanen al consistori que deixi de «cobrir-se les espatlles» insistint en la titularitat privada de les finques i reclamen els «mitjans necessaris» perquè aquestes persones puguin viure «amb dignitat». «A Barcelona està emergint una realitat que molts creien eradicada: el barraquisme. No podem actuar com si no ho veiéssim», diu el text veïnal.

L'alcalde Xavier Trias es va donar per al·ludit i va anunciar ahir que demanarà als propietaris dels solars i edificis en desús que denunciïn aquestes situacions irregulars perquè l'Administració pugui actuar amb totes les de la llei i evitar, de passada, noves tragèdies com la de la barraca de Can Ricart. Ara com ara, l'ajuntament només pot desallotjar si hi ha una demanda del titular i una ordre judicial. També es pot actuar, segons un portaveu municipal, «si hi ha un risc objectiu», és a dir, si les persones que viuen a dins estan en perill o suposen un perill per a terceres persones. En aquest cas, el consistori, que també requeriria permís del jutge, només podria intervenir en aquest assumpte concret. ¿Però qui comunicarà aquesta possible situació de perill? ¿Els mateixos habitants?

Andreu censura que fins ara l'única medecina sigui «el desallotjament i prou», una mesura que només genera més «invisibilitat d'aquest col·lectiu que viu en l'extrema pobresa». «Sembla que es van passant la culpa els uns als altres. Des del districte ens han dit que si els bombers fessin informes més contundents, ells actuarien. El problema és que ningú es vol mullar». Fonts de la Guàrdia Urbana asseguraven que l'actuació en aquests casos és complicada «perquè en el moment en què hi estan instal·lats, aquell espai passa a ser el seu domicili encara que es tracti d'una ocupació». «Moltes vegades no tenim clar com actuar».

Notícies relacionades

Les Tres Xemeneies tindran un parc adaptat al risc d’inundacions

BCN aprova la nova ordenança de civisme, en vigor a principis del 2026

REPATRIACIÓ SOLIDÀRIA / Quatre compatriotes de les víctimes es van arribar ahir al solar de Bilbao. Un d'ells és un familiar llunyà. Expliquen que quan mor un paisà es fa una col·lecta per pagar els més de 4.000 euros que costa repatriar el cadàver. Pregunten si els cossos estan «sencers». Un agent els explica que van morir pel fum i es queden més tranquils. Es troben a faltar un parell de bicicletes ben noves que dilluns es van salvar del foc; la nit deu haver estat llarga i fructífera.

Des de dins del solar la tragèdia es fa més visible. El forat de sota la rampa on eren les quatre persones que van morir (foto de l'esquerra) és minúscul, i encara queden algunes mantes a dins que no es van cremar. Potser el foc es va originar a fora, però el fum, a capritx del vent, es devia apoderar del reduït ambient interior i devia asfixiar els habitants en ple son.