LES INFRAESTRUCTURES BÀSIQUES
La ciutat i l'aigua
Un llibre repassa la història dels recursos hidràulics de la capital catalana
El consum domèstic va fer del servei una indústria
El Rec Comtal, desviatCiutadans el dia de la inauguració de les obres, el 1916. /
La gestió de l'aigua és una prioritat en els serveis bàsics d'una ciutat. El Museu d'Història de Barcelona (Muhba) publicaLa revolució de l'aigua a Barcelona, llibre coordinat per Manuel Guàrdia, que recorre, entre el 1867 i el 1967, les principals innovacions en el subministrament d'aigua a Barcelona.
En aquest temps clau, la capital va evolucionar de l'era preindustrial a la metròpolis moderna, quan l'ajuntament gestiona la xarxa d'aqüeductes subterranis, la retenció de les aigües de pluja, les fonts públiques, la neteja de les aigües residuals, el consum d'aigua potable, els llacs ornamentals, les fonts i les platges.
El clavegueram de la capital catalana s'estén al llarg de 1.648 quilòmetres. Pels seus canals hi circulen cada any 150 hectòmetres cúbics d'aigua per donar servei a més d'1.540.000 habitants i als establiments comercials i industrials de més de 81.500 finques.
L'assaigLa revolució de l'aigua a Barcelonaés fruit de la investigació suscitada amb motiu de l'exposició homònima exhibida l'any passat al Muhba, centre que té com a objectiu conservar el patrimoni històric de Barcelona, estudiar-lo i documentar-lo. El llibre es concentra en aquests 100 anys en què es va multiplicar el subministrament d'aigua a l'entrar en l'àmbit domèstic, fet que va modificar radicalment a millor la vida quotidiana dels barcelonins.
La revolució comença el 1867, quan Josep Oriol Mestres va construir la Torre de les Aigües per a la Societat de Crèdit i Foment de Barcelona, i acaba el 1967, amb l'arribada efectiva de l'aigua del riu Ter, que encara entra per la zona nord-nord-oest de l'àrea de Barcelona des de l'estació de tractament d'aigua potable situada a Cardedeu.
El motor d'aquesta transició no va ser la gran demanda industrial, sinó el consum domèstic. «La necessitat de beure aigua de l'aixeta a les cases va derivar en el fet que l'aigua es convertís en un producte industrial servit majoritàriament per empreses privades», assenyala al pròleg Guàrdia, professor de l'Escola Tècnica d'Arquitectura del Vallès i coautor dels llibresBarcelona des del celiFer ciutat a través dels mercats.
Noms de carrers
Xavier Trias, alcalde de Barcelona, recorda al llibre que les ciutats s'han anat edificant al voltant de fonts per tenir coberta una necessitat prioritària.«En el transcurs de la història, la política municipal ha girat sobre aquest imperatiu de consum i d'higiene». Les empremtes d'aquesta necessitat són presents a tot Barcelona.«En ruïnes històriques, en fonts, en monuments i en noms de carrers, com per exemple el Rec Comtal i el Torrent de l'Olla», enumera.
Segons Trias, l'aigua ha estat i és motiu de tensions i de disputes.«És un recurs escàs que requereix una costosa inversió en les infraestructures que comporta elevades despeses de manteniment. Hem de fomentar el consum sostenible», adverteix l'alcalde.
Per entendre la revolució, és necessari conèixer el passat. Per això, el primer capítol està dedicat al Rec Comtal, la gran sèquia que va servir per proveir d'aigua Barcelona durant segles.
- La febre pel k-pop s’expandeix per Barcelona
- Assalt Sirera denuncia el robatori d’objectes de la guantera de la seva moto al barri de Sant Antoni
- La denúncia Un suposat paredó franquista es manté oblidat a l’exterior del castell de Montjuïc
- Destinacions de vacances atípiques ¿Viatjar a països en guerra? D’Israel i Rússia a Tailàndia i Cambodja, així impacten els conflictes en el turisme
- L’excomissionat de la dana surt de l’hospital després d’intentar suïcidar-se