ANIVERSARI D'UNA ENTITAT GUERRERA
40 anys de lluita
En lloc de patir la crisi dels 40, el Centre Social de Sants compleix quatre dècades en plena forma
La seva última victòria, Can Batlló
Els inicis 8 Una de les primeres campanyes del centre en pro de l’amnistia per als presos, el 1977. /
«El president de l'Orfeó de Sants recomanava als seus socis que passessin per la vorera del davant, que això estava ple de comunistes», recorda Josep Xarles, primer president del Centre Social de Sants, entitat que aquest any celebra el seu 40è aniversari. I no mentia. Mossegar, no mossegaven -potser algun sí-, però el número 30 del carrer d'Olzinelles estava ple de joves comunistes, procedents de les comissions de barri que es reunien a l'ermita de Sant Medir, molt a prop.«El rector ens va dir que si ens legalitzàvem, ens cedia aquest local. Així que vam buscar persones que no estiguessin fitxades i vam formar la primera junta»,explica Xarles, home de bé de qui ningú sospitaria que fes cap activitat clandestina.«Quan havia de mediar amb l'administració, sempre em deien, però senyor Xarles, què fa amb aquesta gent, ¿no veu que l'estan enganyant? ¡Són comunistes!»Sobra dir que no, no l'enganyaven.
Les últimes quatre dècades d'història de Sants no es poden entendre sense la feina del Centre Social, nascut encara en dictadura, en el gris 1972. La recuperació del Vapor Vell, de l'Espanya Industrial i de les Cotxeres són els exemples més coneguts (i reconeguts). Però n'hi ha molts altres. L'últim, i no menys sonat, la recuperació ciutadana de l'antic recinte fabril de Can Batlló.
En els primers anys, la inventiva va ser clau per fer visibles les seves reivindicacions sense acabar al calabós. Un bon exemple és el que coneixien com a«manifestacions simulades»,utilitzades per reivindicar el parc de l'Espanya Industrial. «¿Bé havíem d'anar a la pista per jugar a bàsquet, no? Doncs quedàvem i ho fèiem tots junts»,ironitza el veterà líder veïnal. El primer que van fer una vegada legalitzats va ser la campanyaCop d'ull a Sants. Un grup d'activistes van rastrejar carrer per carrer -i finca per finca- el barri i van fer una radiografia exacta del territori per definir un full de ruta.
Notícies relacionadesEncara que pugui sonar una mica estrany, la primera crisi del moviment veïnal (no només a Sants) va arribar amb la democràcia. Els partits es van legalitzar i molts dels activistes en clandestinitat van ocupar càrrecs de poder, amb la qual cosa van oblidar«la lluita».Aquí va començar una mena de travessia pel desert del Centre Social, que va ressorgir amb inusitada força després dels fets del 12 d'octubre del 1999, en què desenes del joves del barri van ser detinguts en la manifestació antifeixista. El centre social es va tornar a omplir com en els seus millors temps per rebutjar la repressió policial, cosa que va atraure noves generacions al centre.
La cerimònia oficial del 40 aniversari serà l'11 de maig vinent amb un sopar gala organitzat precisament per Núria Feliu, sòcia d'honor de l'entitat.
